dilluns, 10 d’octubre del 2011

LA VALL DE BOÍ – ressenya sortida

Divendres 7 d’octubre de 2011

a  2/4 de 5 de la tarda, varem sortir de Gavà cap a La Vall de Boí, vam arribar al nostre hotel sobre les 21 hores. (La ruta que ben fer va ser la següent: GAVÀ, Igualada, Tàrrega, Torrefarrera, (on ben fer un petit kit-kat) i continuant per la N-230 cap a Benavarri, El Pont de Suert , i que a pocs km. comença la L-500 que ens portarà fins a BOÍ), Després de sopar, bam fer una petita sortida per conèixer Boí de nit, població d’uns 110 habitants.

Al dia següent, dissabte, al matí, ens adonem de les primeres nevades de la temporada, caiguda durant la nit, però que a mig dia, ja havíem desaparegut. La nostra primera visita del dia, va ser a la Casa del Parc de Boí, on després de visionar un vídeo ens van fer alguns comentaris sobre la flora i fauna del parc.

Mitjançant taxis adaptats a l’alta muntanya, ens desplacen al Parc Nacional d’Aigüestortes, fem un petit recorregut fins al Mirador de Sant Esperit, excel·lent punt panoràmic sobre la ribera de Sant Nicolau. Tornant cap a enrere, comencem un recorregut de 1,5 qm. aprox. amb un desnivell totalment pla, sobre una passarel·la adaptada per a persones de mobilitat reduïda . Malgrat l’aire i el fred, vam gaudir d’un bonic paisatge.

A la tarda, vam visitar l’església romànica de Santa Maria de Taüll, la de Sant Climent de Taüll, i la de Santa Eulalia en Erill la Vall, gaudint des de els seus campanars les panoràmiques de la vall. Ja de retorn cap al nostre hotel, ens aturem a l’església de Sant Joan de Boí, la qual teníem al costat.

Per la nit i malgrat el fred, vam sortir per veure una exhibició de escala mural, la XXI jornada cronoboulder ferradura.

Arribat el diumenge 9, ens dirigim cap a Taüll, on la primera visita es al Mirador de la Santeta, gaudint d’una fantàstica panoràmica de la Vall. Tornant al autocar i continuant la ruta romànica, ens desplacem fins a Caldes de Boí, passejant pels jardins del seu balneari i, a l’hora prevista sortim cap a Barruera, que passejant per els seus carrer arribem a la església de Sant Feliu de Barruera. Un cop acabada aquesta visita, finalitzem el nostre recorregut per la Ruta del Romànic.

Desprès del dinar al nostre hotel, arriba el moment de la sortida cap a Gavà, un cop al autocar, pràcticament tots ben fer una petita migdiada (dic pràcticament tots, perquè el nostre gran conductor Pedro, si que estava despert i ben despert).

Arribem a Gavà sobre les 20:15 hores.

Només em resta donar les gracies a tots els que ens heu acompanyat durant aquest dies desitjant que ho hagueu passat molt bé.

dijous, 6 d’octubre del 2011

FESTA: GAVÀ, VIU EL PARC

Diumenge 16 d’octubre de 2011 a les 11.30 h.

Tocats del bolet!
Al Museu de Gavà

Una divertida aventura amb en Carlet i la tieta Llenega introduirà els més petits a descobrir el món del bolets. Com s’han de collir, tots els estris del bon boletaire, quines espècies es poden menjar i quines són tòxiques, i un munt de curiositats per iniciar els més menuts en el fascinant món del bolet.

Tot en un entorn idoni, com és el jardí botànic del Museu de Gavà.

12.30 h. Animació infantil.

Amb l’espectacle “El Sarau", a càrrec de la companyia “De Parranda”, al jardí del Museu de Gavà.

Activitats gratuïtes.

No cal inscripció.

RASTRES DE MAMÍFERS

Diumenge 23 d’octubre de 2011, a les 9 h

Sortida de la plaça de l’Església

Farem una sortida al camp per conèixer els mamífers que viuen al Parc del Garraf, el seu comportament, alimentació, etc., a partir dels rastres que ens deixen.

Recorrerem diferents ambients forestals de Begues i Olesa de Bonesvalls amb l’Albert Peris, de Naturalistes en Acció, un expert coneixedor del terreny i d’aquests animals.

Inscripció gratuïta al Museu de Gavà.

Telèfon 932 639 610.

Places limitades.

dimecres, 21 de setembre del 2011

LA VIDA A PAGÈS


Del 22 de setembre al 6 de novembre de 2011.

El Museu Gavà acull l'exposició "Estudi Masia Catalana" .

L’Obra Social d’Unnim i l’Obra Social “Sa Nostra”, Caixa de Balears, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i de la Diputació de Barcelona,
organitzen l’exposició La vida a pagès. L’Estudi de la Masia Grup de Catalana, comissariada per Josep Font i Montserrat Solà, que passarà pel Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14; www.museudegava.cat) del 22 de setembre al 6 de novembre en una coorganització amb l’equipament.

L’exposició s’hi inaugurarà dijous 22 de setembre a les 19.30 h amb la conferència L’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’institucionalització cultural del Noucentisme, a càrrec dels seus comissaris, Josep Font i Montserrat Solà.

dimecres, 10 d’agost del 2011

L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011

L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011. Una visió retrospectiva.
El darrer dels llibres publicats per l’Associació d’Amics del Museu, i que constitueix el número 7 de la col·lecció “La Nostra Gent”, és de l’arqueòleg Manel Alonso. Ell ha estat president de l’entitat en diverses ocasions, i membre de la junta directiva des de la seva fundació. Es constitueix com l’observador privilegiat que ha viscut en primera persona les vicissituds de l’entitat, que narra i explica amb tot detall.

El llibre comença fent un repàs als antecedents primaris que van portar a la fundació del Museu de Gavà i, com a conseqüència, la mateixa Associació d’Amics que té adherida.Pel que fa a l’entitat, el llibre està estructurat en dues parts. En una primera es repassa de forma general la història de l’associació, fent especial referència als aspectes organitzatius, ideològics i financers. Convé indicar que l’entitat va viure un primer període en què pràcticament va desaparèixer, per renéixer l’any 1988, amb una activitat que ha anat creixent els darrers anys. La segona part està destinada a relatar detalladament les múltiples activitats desenvolupades els darrers trenta anys: viatges, excursions, xerrades, presentacions de llibres i articles... Totes les activitats, fins les més insòlites –com ara l’organització de concerts–, però sempre de caire cultural, que han convertit l’entitat en una de les més grans, en quant a nombre de socis, de la ciutat.

* Enllaç al llibre sencer:

publicat per: Josep Campmany i Guillot

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS. 500 anys de la inauguració de l’actual ermita de Bruguers.

El llibre comença amb un repàs exhaustiu de la bibliografia existent sobre aquesta temàtica. Després, fa referència a l’existència d’un mas Bruguers en època medieval, i a les primeres notícies, històriques i llegendàries, del culte a finals del segle XII, associat als senyors del castell d’Eramprunyà.

Molts dels següents capítols estan dedicats a l’evolució del culte durant l’època medieval, especialment en època dels Marc, que li van donar un esplendor i rellevància inigualat, amb l’encàrrec d’una nova imatge d’alabastre, que encara es venera avui en dia.Un punt d’inflexió important es va produir a finals del segle XV, quan de resultes de la guerra civil catalana la capella és destruïda i es decideix edificar-ne una altra a la part de baix, on és ara actualment.


Diversos capítols es dediquen a descriure aquestes obres i les seves vicissituds. El llibre d’en Josep Campmany es va publicar just al cinquè centenari de la inauguració de l’ermita de Bruguers, i recopila la història d’aquest culte des dels seus origens fins a l’actualitat.

Després el llibre se centra en l’època moderna, amb els beneficiaris absentistes i l’auge del culte popular, amb les festes i processon barroques. Un protagonisme popular que va determinar la rellevància de les institucions laiques i seculars –la parròquia de Sant Pere de Gavà– per sobre dels antics barons, amb llargs i àcids plets i conflictes inclosos.

El llibre s’acaba amb uns apèndixs documentals que divulguen els documents més importants relatius a la Mare de Déu de Bruguers, a més de goigs, textos i música, i la llista de capellans, ermitans i administradors de l’ermita.

* Enllaç al llibre sencer:
per: Josep Campmany i Guillot

L'ARQUEOLOGIA A GAVÀ

L’ARQUEOLOGIA A GAVÀ. Homenatge a Alícia Estrada
El cinquè llibre de la col·lecció “La nostra gent” aplega les contribucions de molts dels arqueòlegs que han treballat a Gavà, i representa una posada al dia, de forma divulgativa, dels darrers resultats de les recerques arqueològiques a la ciutat.

El llibre repassa pràcticament tots els períodes de la prehistòria, que tenen representació a Gavà: des del paleolític i el neolític fins a la baixa romanitat, passant per l’època romana. Els autors són Ramón Álvarez, Amaia Bordas, Ferran Borrell, Josep Bosch, Joan Daura, Joan-Josep Esteban, Pere Izquierdo, Roger Molina, Eva Orri, Manuel Saa, Jordina Sales i Montserrat Sanz.

El llibre es va fer amb motiu de l’homenatge in memoriam que l’Associació d’Amics del Museu va tributar a l’Alícia Estrada, arqueòloga i antiga presidenta de l’entitat. La seva mort, després d’una llarga malatia, va motivar aquest acte de record per part de molts arqueòlegs que foren amics i col·laboradors seus. El llibre inclou també un article inèdit d’Alícia Estrada, que va deixar enllestit poc abans de morir.

El llibre està estructurat en vuit capítols. Al primer es parla dels jaciments plistocens que recentment s’han trobat a Gavà (especialment a les terrasses dels Canyars). Al segon, es fa referència a les descobertes més recents del complex miner de can Tintorer. Al tercer, es parla de les troballes funenàries més recents d’època neolítica, a la serra de les Ferreres. Al quart, es descriuen les troballes d’època romana al terme de Gavà, i al cinquè es fa un estat de la qüestió del jaciment romà de Les Sorres. Al sisè i setè es fa referència a les explotacions de ferro d’època íbero-romana al jaciment de les mines de can Tintorer. Finalment, les autores de l’excavació a la rectoria de Sant Pere de Gavà presenten els resultats que apunten a l’existència d’una basílica paleocristiana al sector.

* Enllaç al llibre sencer:

publicat per: Josep Campmany i Guillot

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS. 24 personatges gavanencs del passat
Aquest llibre d’en Josep Campmany és un llibre atípic. Es tracta d’un llibre d’història, sobre l’època medieval, a Gavà i Eramprunyà, que enfoca amb dues metodologies diferents, i complementàries.


En primer lloc, el llibre es construeix al voltant de 24 personatges que van existir en realitat –tot i que en algun cas el seu nom és més aproximat que real–, i que van viure a les nostres terres entre l’època romana i els inicis de l’Edat moderna.

Aquests 24 personatges van protagonitzar algun fet, real, que va tenir una certa incidència històrica. Aquests episodis, basats tots en fets reals, es presenten en forma de narrativa històrica, és a dir, en forma d’un relat breu, que explica no només els fets, sinó que intenta recrear l’atmosfera d’una època, d’un moment, d’un món desaparegut.

Seguint a cadascun d’aquests 24 relats històrics, hi ha unes pàgines d’assaig escrites segons la metodologia més ortodoxa: amb notes a peu de pàgina, referències, i un to acadèmic.La composició i les il·lustracions ajuden a distingir la part de relat –que s’il·lustra amb dibuixos fets per Josep Nicolàs– de la part d’assaig –que s’il·lustra amb fotografies.

Cal assenyalar també que el llibre manté la paritat dels personatges: n’hi ha una dotzena de masculins i una altra dotzena de femenins, cosa que contribueix a contrarestar paper excessiu dels protagonistes masculins de la història tradicional. A més, els protagonistes provenen de tots els estrats socials possibles: serfs, cavallers, rics, pobres, clergues, monges...

Tot plegat, conforma un llibre complex i detallista, un quadre bigarrat que s’intenta aproximar a com deivia ser aquell Gavà i Eramprunyà medieval que avui en dia ens queda tan i tan lluny.

* Enllaç al llibre sencer:
http://ves.cat/c7pU

publicat per: Josep Campmany i Guillot

FIL PER RANDA

FIL PER RANDA.

El tercer llibre de la col·lecció “La nostra gent” és un llibre de contes. L’autor és l’Alfons Gibert, i el llibre va ser editat pòstumament.

Alfons Gibert va ser el cap de secció de l’arxiu històric municipal abans de l’actual reorganització. Va escriure diversos llibres d’història local, i molts articles per al periòdic Brugués. Però, fins a l’aparició d’aquest llibre, el seu vessant literari era desconegut.

Els textos els va deixar escrits i la seva vídua els va cedir a l’Arxiu Municipal, que amb l’ajuda de l’Associació d’Amics del Museu els va publicar.

Els diversos contes ens porten al Gavà dels anys vint, en diferents històries de protagonistes diversos –en un cas, un gos!– i que geogràficament giren totes al voltant del terme de Gavà.


* Enllaç al llibre sencer:
no està disponible en línia

publicat per: Josep Campmany Guillot

TERRA I ÀNIMA

TERRA I ÀNIMA. El Gavà de quan jo anava a escola.

Aquest és el segon llibre d’Antoni Tarrida, i també el segon dels publicats per l’Associació. El llibre compta, a més, amb magnífiques il·lustracions de Joan Mitjans. L’obra és eminentment etnològica, ja que descriu els usos i costums, i vivències, del Gavà pagès d’abans de la Guerra Civil. Comença per una aproximació generalista, descrivint les activitats econòmiques del poble, el naixement de la indústria i la conformació de les primeres agrupacions socials. Després penetra en l’àmbit familiar, i descriu els bateigs, la infància, el paper de l’àvia, els enterraments...

Passa a continuació a descriure l’escolaritat, des de la perspectiva de l’alumne que era ell. Ens parla del naixement dels Col·legis Nous, dels seus primers mestres, etc. Com a continuació natural a la descripció de l’escola, un nou capítol està completament dedicat als jocs infantils, ben diferenciats els dels nois dels de les noies.

Segueix descrivint la indumentària habitual de l’època, tant per als grans com per als petits, homes i dones; els habits alimentaris, fent especial referència a la matança del porc, a les primeres botigues del poble, i al mercat setmanal dels dimarts; d’aquí, el llibre salta a descriure les feines de les mestresses de casa, tant des del punt de vista de la cuina com de la llar en general. Diversos apartats del llibre estan destinats a descriure la feina dels pagesos gavanencs: el conreu de les sorres, la rutina diària, els costums agrícoles...

Un dels capítols està especialment destinat a descriure el conreu dels espàrrecs i la influència sobre la pagesia local; un altre està dedicat al conreu del blat (cal tenir en compte que el blat era el principal producte conreat a les Sorres); un capítol genèric està destinat a les dificultats a què s’havien d’enfrontar els pagesos de les Sorres (vents, projectes urbanitzadors, inundacions...).

Cap al final, l’autor descriu les diversions i els entreteniments d’aquells gavanencs, les activitats socials i culturals (amb especial esment del cor La Igualtat, les activitats culturals del Centre, la revista L’Aramprunyà...).El darrer dels capítols és un recordatori de personatges i figures que l’autor qualifica d’inoblidables, i que es van significar, per alguna o altra raó, als seus ull d’infant.

http://ves.cat/dzlW
publicat per: Josep Campmany Guillot

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRECS

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRACS. Història de la pagesia gavanenca

Aquest és el primer llibre publicat d'Antoni Tarrida, i tracta de la història de la pagesia local.

El llibre va ser també el primer editat per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà, l'any 2003, que inaugura la col·lecció “La nostra gent”.

El llibre descriu l’evolució del Gavà agrícola, des de les aportacions agrícoles fetes per neolítics, íbers, romans i musulmans, fins a l’estructura agrícola en època medieval. La part principal, però, es fa ressò de la colonització de les Sorres, i els canvis en els conreus que significà aquest episodi d’expansió agrícola. Amb aquesta monografia, Tarrida va més enllà de la petja insinuada per Josep Soler i Vidal amb el llibre sobre la Rompuda de les Marines. Els darrers capítols del llibre es destinen a parlar de l’espàrrec, com a planta singular, i l’arribada d’aquest conreu a la ciutat.

També explica el lligam entre els pagesos gavanencs i aquesta planta, reforçat especialment en l’època de principis del segle XX fins just abans de la Guerra Civil. Un dels capítols especials se centra en el conreu de la planta, les pràctiques tradicionals, la feina que comporta, i l’evolució del conreu en els darrers anys. El darrer capítol d’aquesta part està dedicat a la història de les Fires d’Espàrrecs, des del 1932 ençà.
* Enllaç al llibre sencer:
http://ves.cat/dzl5

publicat per: Josep Campmany Guillot

dijous, 14 de juliol del 2011

LA VALL DE BOI


LA  VALL  DE  BOI
del 7 al 9 d'octubre de 2011


07.10.11 : GAVÀ – VALL DE BOÍ
Sortida de Gavà a l’hora indicada en direcció a la Vall de Boí. Arribada al nostre hotel, distribució d’habitacions, sopar i allotjament.

08.10.11 : BOI – PARC NACIONAL DE AIGÜESTORTES – BOI
Desdejuni a l’hotel i sortida cap al Parc Nacional d’Aigüestortes, situat al cor del Pirineu de Lleida, i que constitueix la representació més genuïna de l'alta muntanya. Hi arribarem amb l’ajuda d’uns vehicles 4x4. Podrem gaudir d’un paratge únic per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i fauna que acull. El parc està format per avets centenaris i boscos de pi negre i el reguen gairebé 200 llacunes d'alta muntanya. A l’hora indicada, retorn al nostre hotel per dinar. Per la tarda podrem conèixer diverses poblacions característiques de la zona, amb l’ajuda d’un guia local. A l´hora indicada retorn al nostre hotel sopar i allotjament.

09.10.11 : BOÍ – RUTA ROMANICA VALL DE BOÍ – GAVÀ
Desdejuni a l´hotel. Aquest matí podrem conèixer diverses esglèsies de la zona, que destaquen tant per la seva bellesa com pel seu meravellós entorn. Ens introduïrem doncs en la coneguda Ruta del Romànic, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un cop finalitzades les visites, dinar al nostre hotel.
A continuació, retorn a Gavà.

Preu per persona en habitació doble:
(socis 195 €) (no socis 200 €)
Suplement individual: 18€

El preu inclou:
- estada a l’hotel Pey
- autocar per realitzar el recorregut
- règim de pensió completa, desde el sopar del 7.10.11 fins el dinar del 9.10.11
- vi i aigua als àpats
- entrades i visites guiades a 3 esglèsies romàniques
- transport en jeep 4x4 per entrar al parc d’Aigüestortes
- guia local 8.10.11 a la tarda
- assegurança de viatge

dissabte, 9 de juliol del 2011

EL LLIBRE DE LA BARONIA D'ERAMPRUNYÀ


Recuperat, digitalitzat, transcrit i publicat el valuós manuscrit medieval «Llibre de la baronia d'Eramprunyà»

Imatge de complementPRESENTACIÓ A GAVÀ EL PROPER 14 DE JULIOL, A LES 19.00 h, AL CASAL D'ENTITATS SANT JORDI (Rambla, 31).

Aquest important manuscrit, que a principis del segle XX va ser consultat per historiadors com Francesc de Bofarull o Antonio de Hinojosa, i a principis dels seixanta pels estudiosos locals Josep Soler Vidal, de Gavà, i Josep Eixarch, de Viladecans, s'havia donat per perdut des de principis dels anys vuitanta del segle passat. Finalment, ha estat recuperat, microfilmat i transcrit per tres especialistes en paleografia medieval de la Universitat de Barcelona, i avui es pot adquirir a les llibreries, ja que ha estat publicat per l'editorial Pagès.

Aquest manuscrit medieval és molt important perquè conté relats i fragments autògrafs de diversos membres dels Marc d'Eramprunyà, senyors del nostre castell i emparentats amb el gran poeta medieval Ausiàs Marc. Aquests relats, de caire autobiogràfic i memorialístic, escrits de la mà de senyors feudals, són pràcticament únics a tot Europa, i fan d'aquest manuscrit una joia patrimonial i històrica del nostre passat digne de ser estudiada, cuidada i divulgada.

Esperem que no us perdeu les explicacions de les autores de la transcripció, Elena Cantarell, Mireia Comas i Carme Muntaner, que ens relataran com va arribar el llibre a les seves mans, com va ser la feina de transcripció, i ens il·lustraran amb imatges i històries interessants dels diversos documents i relats que conté el llibre.

font: Centre d'Estudis de Gavà

PRESENTACIÓ LLIBRE - ressenya

L'ASSSOCIACIÓ  D'AMICS  DEL  MUSEU  DE  GAVÀ  1981 - 2011
Una visió retrospectiva

Dijous 7 de juliol, a les 7 de la tarda, es va presentar, finalment, el llibre resum de la història de la nostra associació, que des de feia cinc anys estava elaborant el company de junta Manel Alonso. En més de cent-cinquanta pàgines, el llibre relata el natixement de l’entitat, lligat al naixement del Museu com a institució pública, i encara es remunta més enrere, fent referència als precedents que, des dels anys seixanta, suggerien la creació d’un museu a Gavà, o d’una associació d’amics del patrimoni local... El llibre narra els primers anys difícils de l’entitat, fins que a finals dels anys vuitanta del segle passat es va afiançar i va començar a caminar amb pas ferm fins esdevenir, avui en dia, un referent cultural molt sòlid de la ciutat. El llibre detalla les activitats realitzades per l’entitat, viatges, excursions, presentacions de llibres, conferències divulgatives, edició de llibres, col•laboracions amb altres entitats... en definitiva, un repàs exhaustiu per la vida de l’associació.

L’acte de presentació, molt formal, es va realitzar a la sala d’actes del Museu. En acabar, però, va venir la sorpresa: els assistents ens vam desplaçar als jardins del Museu, on vam realitzar un petit acte de reconeixement, sobri i senzill, però emotiu, a l’autor, Manel Alonso. Ell va ser un dels arqueòlegs que a finals dels anys setanta van venir a Gavà i van excavar les mines neolítiques de can Tintorer, i ha estat molts anys president de l’Associació d’Amics del Museu. Aquell primer contacte amb Gavà el va portar a tenir una intensa relació amb la ciutat, fins al punt que va venir a viure-hi. Durant els darrers anys, ha col•laborat amb moltes entitats locals, que van ser presents a l’acte. Actualment, per circumstàncies personals, ha hagut de retornar a Barcelona, i les entitats a les que ha estat vinculat vam creure convenient fer-li un petit acte de reconeixement.

Hi van participar representants de la nostra entitat, del Centre d’Estudis de Gavà –del que és secretari–, de l’AssociacióVeïnal del Barri del Centre –de la que també és secretari–, de la Unió Muntanyenca Eramprunyà –amb qui col•labora des de fa dècades en l’organització de l’Aplec de Sant Miquel–, de l’Agrupació Fotogràfica de Gavà –amb qui col•laborà redactant el llibre d’història dels seus cinquanta anys–, del Grup de Bíblia de la Parròquia de Sant Pere de Gavà –on participa assíduament–, la Fundació Antonio Hervás –de la que és patró–, l’antic grup de redactors de la revista El Boscater Negre –del qual formava part–, i de la Coral La Igualtat –on va fer de secretari– , que va cloure l’acte interpretant cinc cançons.

publicat per: Josep Campmany Guillot

dilluns, 4 de juliol del 2011

PRESENTACIÓ LLIBRE

Presentació del llibre
L'Associació d'Amics del Museu de Gavà
1981 - 2011
Una visió retrospectiva
de
Manel Alonso Figueres

Dia : dijous 7 de juliol de 2011
Hora : 19:00 hores
Lloc : Sala d'actes del Museu de Gavà

Benvolguts Amics i Amigues del Museu de Gavà.
 
Em plau convidar-vos a la presentació del llibre L'Associació d'Amics del Museu de Gavà 1981-2011 - Uns visió retrospectiva de Manel Alonso Figueres que es farà el proper dijous 7 de juliol de 2011 a les 7 de la tarda, a la sala d'actes del Museu.

Durant l'acte rememorarem els aspectes mes destacats dels primeres 30 anys de vida de la nostra associació i de la vida cultural de Gavà en aquets anys tan intensos i, en acabar, ho celebrarem amb un petit refrigeri.

Hi haurà un exemplar gratuït del llibre a disposició de cada soci.

Us hi esperm,

Ricard Cervera Segura
President
Associació d'Amics del Museu de Gavà

dimecres, 22 de juny del 2011

VENUS, LLUM DE GAVÀ - exposicions

Del 25 de juny al 28 d'agost de 2011

El Museu de Gavà presenta l’exposició col·lectiva “Venus, llum de Gavà”, una selecció de 68 quadres que reinterpreten la Venus sota la mirada de quatre artistes d’àmbit estatal, Francisca Blázquez, Isabel Jurado, Rafael Aguilera i Abraham Vázquez.

L’exposició, que es podrà veure fins al 28 d’agost de 2011, s’inaugurarà el proper dissabte 25 de juny, a les 19.30 h, al Museu de Gavà, pl. de Dolors Clua, 13-14. GAVÀ.

Fa més de 5.000 anys, els pobladors de Gavà ja s’iniciaren en el treball artístic impregnant de bellesa joies i ceràmiques. La Venus de Gavà és una figureta femenina de ceràmica, que fou trobada a l’interior de les mines neolítiques de variscita. La Venus, com popularment se la coneix, és una peça única que simbolitza la fertilitat i ha esdevingut símbol del jaciment, però també de la ciutat de Gavà.

Francisca Blázquez, Isabel Jurado, Rafael Aguilera i el gavanenc Abraham Vázquez, sota el comissariat de Joan Lluís Montané, ens presenten un recull d’obra que fusiona passat i present, i que reinterpreta l’espectacular figureta i el seu simbolisme per a l’espectador contemporani.

Francisca Blázquez, artista multidisciplinar i pintora nascuda a Madrid, creadora del dimensionalisme, aborda la Venus des del punt de vista energètic, des de la realitat que no es veu, però que existeix, i que li confereix consciència i coherència a la forma i a la matèria, a més a més d’altres estadis i elements. Autora de més de 400 exposicions en disset països de tres continents, amb obra en importants col·leccions i museus de diferents països, posseeix una escultura en el context dels JJOO de Beijing. La seva creació irradia llum, energia i força vital, i destaca pel color. Per a l’ocasió, pinta l’esperit de la deessa de la fertilitat i de l’abundància. Els antics creien que la fertilitat era, i és, abundància còsmica, cosa que per dret ens pertany.

Abraham Vázquez, conegut joier i ara pintor, resideix a Gavà. Amb obra en col·leccions i institucions nacionals i d’altres països, creador del Grupo de Joyería EVA, exresponsable del prestigiós Espacio Vanguardia de Iberjoya-Madrid, és també autor d’innumerables exposicions i desfilades, muntatges i instal·lacions. Les peces presentades es caracteritzen pel seu compromís contemporani, per la dinàmica de colors i formes, i per la interpretació de la Venus en clau actual. S’hi reconeix una Venus femenina, una Venus dona que desenvolupa la seva actitud i la seva ment, i una dinàmica pròpia de l’existència aquí i ara en connexió amb el temps immemorial, amb la història que és el present, amb l’avui de cada dia i de sempre.

Isabel Jurado és pintora, dibuixant, gravadora, autora d’instal·lacions significatives a Amèrica i Europa, i d’innumerables creacions. Resideix a Lucena (Còrdova, Andalusia), des d’on ha recollit nombrosos premis i distincions, i on té una sala dedicada al mateix Museu de Lucena. L’obra de l’artista connecta amb la Venus a partir de la dinàmica femenina. Es relaciona amb la dona mare, però també amb la dona actriu; és a dir, actriu de si mateixa que es converteix en força motriu de l’avui. Per a la Isabel, la Venus és la comprensió de la dona en estat pur.

Rafael Aguilera, pintor, gravador, dibuixant, autor d’instal·lacions, conegut creador internacional, posseeix obres en col·leccions públiques i privades d’Europa i Amèrica, fonamentalment. L’autor accedeix a la Venus de Gavà des de la perspectiva del mite, de l’al·legoria, d’allò que és totèmic circumscrit al terreny del símbol i que després converteix en força expressiva femenina. Rafael Aguilera posseeix una gran producció i és capaç de transcendir el seu univers literari per connectar-se amb les profunditats de la realitat existencial per superar-les de nou plasmant allò que és fonamental.

Trobada a les mines de variscita, mineral semipreciós per confeccionar joies utilitzat des de l’època neolítica, la Venus de Gavà és la llum de Gavà. És la llum de Gavà perquè és una de les singulars representacions religioses del neolític existents a la península, punt de connexió i de concentració aglutinadora del llegat del passat en l’instant, en l’existència de l’ésser.


Joan Lluís Montané
Membre de l’Asociación Internacional de Críticos de Arte (AICA)
i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)

dilluns, 20 de juny del 2011

ESTATUTS DE L'ASSOCIACIÓ

ESTATUTS  DE  L'ASSOCIACIÓ
D'AMICS  DEL  MUSEU  DE  GAVÀ



ARTICLE PRELIMINAR

L’entitat s’anomenarà ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ i es regirà per aquests estatuts i pels acords que vàlidament prengui l’assemblea general de socis i/o la junta directiva, dins de l’àmbit de llur respectiva competència, per les normes contingudes en les disposicions sobre el Règim d’associacions i en les de caràcter general vigents. Per tant, l’Associació tindrà personalitat jurídica i podrà exercir accions legals.

TÍTOL PRIMER - Sobre els fins socials.

Article 1. Per tal de promoure l’interès dels ciutadans envers la tasca cultural que el Museu de Gavà té encomanada, es crea aquesta associació a l’esmentada localitat.

Article 2. La creació d’aquesta associació té com a finalitat principal col·laborar amb el Museu de Gavà en la millora de la difusió i participació de les seves activitats, per tal de facilitar la integració dels ciutadans i de les entitats en les diferents tasques que porta a terme el Museu.

Article 3. Una altra finalitat serà, també, promoure, organitzar i divulgar el coneixement del patrimoni natural, l’històric i l’arqueològic—matèries la investigació de les quals té assumides el Museu de Gavà–, i contribuir a la conscienciació ciutadana de la necessitat de conservar-los, tot cooperant, si escau, amb altres entitats.

Article 4. L’àmbit d’acció de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà serà el territori de Catalunya.

TÍTOL SEGON - El domicili social.

Article 5. El domicili social de l’Associació serà a la ciutat de Gavà, plaça de Dolors Clua, 13-14, (Baix Llobregat).

TÍTOL TERCER - De l’assemblea.

Article 6. L’assemblea general de socis en serà l’òrgan sobirà, i les decisions que adopti, d’acord amb aquests estatuts, són obligatòries per a tots els associats.

Article 7. Les assemblees generals podran ser ordinàries i extraordinàries:

          a) Les ordinàries seran convocades per la junta directiva i es realitzaran anualment, dins del primer quadrimestre, a fi d’exposar la memòria de l’exercici corresponent a l’any anterior, examinar l’estat de comptes, aprovar el pressupost i, si escau, elegir nova junta directiva.
          b) Les extraordinàries podran ésser convocades per iniciativa de la junta directiva, o bé, a petició, com a mínim, del 10 per cent dels associats.

Article 8. La convocatòria de l’assemblea general es farà nominalment per escrit a tots els socis, amb quinze dies naturals d’antelació, com a mínim.

Article 9. Les convocatòries expressaran el lloc concret de la reunió, la data, l’hora, en primera convocatòria i en segona, i l’ordre del dia amb el detall dels assumptes per tractar.

Article 10. L’assemblea general es considerarà vàlidament constituïda, en primera convocatòria, quan hi hagi la meitat més un dels socis i, en segona, sigui quin sigui el nombre d’assistents.

Article 11. La mesa que presideixi l’assemblea serà constituïda, com a mínim, per un president, un secretari i un vocal.

Article 12. Els acords que es prenguin a l’assemblea seran per votació entre els assistents i per majoria simple, llevat del cas de dissolució, previst en el títol setè.

Article 13. De cada assemblea s’aixecarà acta, que haurà de ser llegida i, si escau, aprovada a l’inici de l’assemblea següent.

Article 14. Les funcions i competències de l’assemblea general seran les següents:
          a) Conèixer i aprovar, si escau, l’actuació i els projectes de la junta directiva.
          b) Aprovació dels pressupostos.
          c) Aprovació dels estats de comptes.
          d) Fixar les quotes que se s’hagin sotmès a aprovació.

          e) Elegir i revocar els càrrecs de la junta directiva.
          f) Aprovar i modificar, si cal, aquests estatuts i el reglament de règim interior.
          g) Acordar la dissolució de l’Associació, prevista en el títol setè d’aquests estatuts.
TÍTOL QUART - De la junta directiva.

Article 15. La junta directiva de l’Associació es compondrà d’un mínim de set membres i un màxim de quinze. Un dels vocals ho serà per designació del Museu de Gavà i, els altres membres, per elecció de l’assemblea general.

Article 16. Els càrrecs de la junta directiva seran els següents: president, secretari, tresorer i vocals, i es triaran entre els membres de la junta. Tots els esmentats càrrecs tindran veu i vot.

Article 17. La durada dels càrrecs de la junta directiva serà de dos anys i reelegibles, fins a un màxim de dos períodes. Els càrrecs, i també els vocals, restaran sempre a disposició de l’assemblea general.

Article 18. La junta directiva, com a òrgan gestor de l’Associació, tindrà les funcions i atribucions següents:
          a) Vetllar per l’acompliment dels acords presos a l’assemblea.
          b) Elaborar el reglament de règim interior de l’Associació.
          c) Elaborar el pressupost anual d’ingressos i de despeses, i rendir-ne comptes a l’assemblea general.
          d) Proposar a l’assemblea les quotes ordinàries i extraordinàries que calguin.
          e) Acceptar donatius i llegats per a destinar-los a les finalitats de l’Associació.
          f) Gestionar amb els ens públics i privats i amb particulars la col·laboració necessària per a                
l'acompliment dels seus objectius.
          g) Representar l’Associació de manera legal, judicial i administrativa.
          h) Convocar de manera ordinària i extraordinària l’assemblea.
          i) Programar i gestionar les activitats culturals de l’Associació.
          j) Qualssevol altres atribucions que siguin de la seva competència per al desenvolupament de les funcions que té encomanades.

Article 19. Les funcions de cadascun dels membres de la junta directiva seran les següents:

President:
          a) Assumirà la representació legal, judicial i administrativa de l’Associació dins els límits que l’assemblea acordi d’atorgar-li.
          b) Presidirà i moderarà les sessions i les deliberacions de la junta directiva.
          c) Vetllarà per l’acompliment dels acords presos a la junta directiva.
          d) Qualsevol altra funció que li sigui delegada per la junta i/o per l’assemblea.
Secretari:
          Assistirà a totes les sessions de la junta, n’aixecarà acta, exercirà la facultat certificant i tindrà cura de   la correspondència i del registre de socis.
Tresorer:
          Portarà els comptes de l’Associació i vetllarà per tot el que faci referència al seu càrrec.
Vocals:
          Assistiran a les reunions de la junta i en formaran part amb veu i amb vot, i col·laboraran en les diverses tasques organitzatives de l’entitat.

Article 20. La junta directiva es reunirà, en sessió ordinària, una vegada al trimestre com a mínim i, en sessió extraordinària, quan ho demanin una tercera part dels membres que la componen. Totes les sessions es convocaran amb un mínim de cinc dies, i s’especificarà a la convocatòria la data, l’hora, el lloc i l’ordre del dia.

Article 21. Les sessions seran vàlides sempre que hi assisteixi més de la meitat dels membres de la junta. En cas contrari es farà una nova convocatòria, en la qual, si no s’arriba al quòrum estipulat, els assistents podran convocar assemblea general.

Article 22. Tots els acords de la junta directiva seran adoptats per majoria absoluta en primera votació, o majoria relativa en segona.

Article 23. La junta presentarà anualment, abans d’acabar el primer quadrimestre, la memòria de l’exercici anterior a l’assemblea general, amb un resum de l’estat de comptes, de la gestió realitzada i dels projectes en curs d’execució.

Article 24. L’exercici econòmic s’obrirà el dia 1 de gener i es tancarà el 31 de desembre del mateix any.

Article 25. La junta directiva establirà el cobrament de quotes als associats i acceptarà tots aquells ingressos que es determinen en l’article 18, apartat e). Tots els ingressos, tant els regulars com els atípics, es destinaran a subvenir les despeses de l’Associació en l’execució del programa d’activitats. L’import de les quotes serà proposat per la junta a l’assemblea general per a ser aprovat, i també totes les modificacions o aportacions extraordinàries que siguin convenients.

TÍTOL CINQUÈ - Dels socis.

Article 26. L’admissió a l’Associació d’Amics del Museu serà lliure. La condició d’associat s’adquirirà mitjançant la inscripció i l’acceptació d’aquests estatuts.

Article 27. Tots els associats tindran la condició de socis numeraris. No obstant això, a criteri de la junta directiva, es podran nomenar membres d’honor aquelles persones o entitats que, per llurs mèrits de caire cultural, cívic, social, etcètera, mereixin aquesta condició. Aquests membres d’honor hauran de ser ratificats per l’assemblea general.

Article 28. Els socis gaudiran dels drets següents:
          a) Rebre informació puntual de l’actuació i de la vida de l’Associació.
          b) Assistir als actes organitzats per l’Associació.
          c) Rebre gratuïtament les publicacions que produeixi l’entitat, si hi estan interessats, i tenir informació i un tracte preferent sobre les editades pel Museu de Gavà.
          d) Intervenir en l’assemblea general amb veu i vot.
          e) Mitjançant elecció, ocupar càrrecs a la junta directiva.
          f) Presentar iniciatives i projectes a la junta directiva i, si escau, participar en la discussió.
         g) Impugnar els acords de la junta directiva que es considerin contraris als estatuts, en el termini de trenta dies naturals després de ser adoptats, instantne l’anul·lació i la suspensió preventiva, si escau, o acumulant ambdues pretensions pels tràmits establerts en la Llei d’enjudiciament civil.
          h) Tenir accés als llibres d’actes i als comptes de l’Associació.

Article 29. Els associats tindran els deures que es detallen:
          a) Abonar puntualment les quotes ordinàries i les aportacions extraordinàries que estableixi l’assemblea general.
          b) No comprometre amb la seva actuació el bon nom, ni les finalitats de l’Associació.
          c) Comprometre’s en l’acompliment d’aquests estatuts i en totes les decisions que emanin de l’assemblea general.

Article 30. La pèrdua de la condició d’associat serà determinada per les causes que s’indiquen:
          a) Petició escrita en la qual s’expressi la decisió de causar baixa, adreçada a la junta directiva.
          b) Deixar d’atendre el rebut de quota d’una anualitat després d’haver-se presentat al cobrament, sense cap justificació que hagi estat aprovada per la junta directiva.
          c) La comissió d’actes o activitats contràries als estatuts i contra els béns i les instal·lacions de l’entitat i, en general, totes aquelles accions que dificultin l’acompliment de les finalitats de l’Associació.

TÍTOL SISÈ - Del capital social.

Article 31. El capital social inicial de l’Associació queda establert en NORANTA EUROS (abans, quinze mil pessetes), que correspon a les aportacions inicials que satisfaran els membres. El pressupost inicial és de SET-CENTS VINT-I-UN EUROS (abans, cent vint mil pessetes).

Article 32. Els recursos econòmics previstos de l’Associació són els següents:
          a) Les quotes establertes a càrrec dels associats.
          b) Les donacions que, a títol gratuït, pugui rebre l’Associació.
          c) Les subvencions que li puguin ser atorgades per part d’entitats o organismes legalment constituïts.
          d) Els ingressos o beneficis que eventualment puguin ser obtinguts de resultes de les activitats.

Article 33. La junta directiva confeccionarà anualment un pressupost d’ingressos i de despeses, i també un estat de comptes sobre el moviment de tresoreria que l’entitat hagi tingut l’any anterior, segons preveu l’article 24, que serà exposat als associats tal com s’expressa a l’article 23 dels estatuts. Aquest estat de comptes serà tramès als organismes oficials d’acord amb la normativa vigent.

TÍTOL SETÈ- De la dissolució de l’Associació.

Article 34. L’Associació d’Amics del Museu de Gavà serà de durada indefinida, i es dissoldrà segons els casos previstos per la legislació vigent. També podrà dissoldre’s per petició escrita de la meitat més un dels associats, ratificada pels dos terços dels assistents a una assemblea extraordinària que es convocarà amb aquest fi, la qual no podrà ajornar-se més enllà dels quinze dies següents de produir-se la petició.

Article 35. Produïda la dissolució, l’Associació lliurarà tots els seus béns al Patronat del Museu de Gavà i, per extensió, al Museu. I, si de cas no n’hi ha, els béns es destinaran a qui acordi l’assemblea, segons el que estableixi la Llei.

DISPOSICIÓ FINAL

Els casos no previstos seran resolts per la junta directiva, tenint en compte la intencionalitat i l’esperit dels estatuts i de tot el que queda establert en la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions (DOGC 2423, d’1 de juliol de 1997), i també atenent a les disposicions reglamentàries que es dictin en endavant i que hi siguin aplicables.


Gavà, 6 de maig de 2004

BADALONA - ressenya sortida

Diumenge 19 de juny de 2011, a les 09 hores, varem sortir cap a Badalona
per visitar el seu museu i la fabrica d'Anís del Mono.

Al subsòl del Museu de Badalona trobem les Termes i Documenus a hom s’hi conserven uns 3.400 m2. de restes de la ciutat romana de Baetulo, un conjunt excepcional tant per la seva extensió com per l’espectacularitat

d’alguns elements i la seva innovadora museografia.

Seguin l’itinerari, pels principals carrers de Baetulo, vam poder veure les termes properes al fòrum.Ven veure les restes d’un estany o piscina del jardí d’una casa, construïda a finals del segle I dC, i que molt probablement, pertanyia al patrici Quint Licini.

La casa dels Dofins, era una casa benestant romana de finals del segle I aC. la qual és un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana i l’única d’aquestes característiques museïtzada a Catalunya.

També cal destacar, el conducte d’aigües que fou utilitzada en l’època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua a la ciutat.
Un cop acabada la visita al Museu, ens desplacem a la fàbrica d’Anís del Mono.

La fàbrica va ser fundada a Badalona l'any 1870 pels germans Josep i Vicens Bosch i Grau, arribant a ser un dels anisats més importants d’Espanya.
Actualment , el seu sistema de producció segueix sent artesanal, tal i com s'utilitzava fa més de 140 anys.

En la factoria destaquen, per la seva importància històrica, les sales de destil·lació, d'estil modernista, l'arxiu i el despatx del gerent.
El perquè del nom ?

Es diu que la família tènia negocis a Amèrica i que un dels seus vaixells va portar un mico, el qual estava dintre d’una gàbia al pati de la fàbrica.

En aquells temps, la beguda es venia a orri, i la gent que anava a comprar deia, vaig a la fabrica del mono. Això va fer que l'empresa fossi coneguda popularment com la de l’anís del mono.

Aquesta beguda, coneguda popularment com Anís del Mono, el nom enregistrat és” anisado refinado Vicente Bosch”, avui propietat d'Osborne.

En quant a l'ampolla, Vicente Bosch, en un viatge a Paris, va regalar a la seva esposa una ampolla de perfum, de la qual va quedar “prendado”, i demanant permís al perfumista, va comprar els drets de l'envàs, al qual i una vegada posada l'etiqueta, va ser registrada a l'any 1902.

diumenge, 5 de juny del 2011

VII CONGRÉS ANUAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ASSOCIACIONS D’AMICS DELS MUSEUS – FCAAM 2011

Es va celebrar el dissabte 4 de juny de 2011 al Museu de la Pesca de Palamós amb el tema “Els Amics dels Museus en temps de crisi”

10:00 h. - Acollida i benvinguda.

10:30h. - L’Acte inaugural va ser a càrrec del Director General de Patrimoni Cultural Sr. Joan Pluma i Vilanova, i la Regidora de l’Ajuntament de Palamós Sra. Maria Gracia Artigas. La presentació de la VII Trobada de la FCAAM, a càrrec del Sr. Faust Serra de Dalmades, President de la FCAAM i del Sr. Florenci Serra, President de l’associació dels Amics del Museu de la Pesca i moderada pel Sr. Miquel Martí, Director del Museu de la Pesca de Palamós.

10:45 h. - Conferencia i taula rodona: “Els Amics dels Museus en temps de crisis” A càrrec del Sr. Manuel Claver, vicepresident dels Amics de la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i moderada pel Sr. Ricard Cervera, President dels Amics del Museu de Gavà i Secretari de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

11:45 h. - Pausa-cafè.

12:00 h. - Conferencia: Els pirates i corsaris a la costa catalana”, a càrrec del Sr. Raul Mata del Museu de la Pesca de Palamós.

12:45 h. - Visita al museu de la Pesca, acompanyats del seu Director, Sr. Miquel Martí.

13:30 h. - I per dinar, visita guiada a l’Espai del Peix, aquest nou equipament situat a la llotja del peix de Palamós, va ser hom varem tindre una demostració i degustació de plats de peix de la cuina tradicional de l’Espai del Peix.

16:00 h - Assemblea de la FCAAM.

17:00 h - I per finalitzar el dia, una petita passejada per visitar la barraca d’en Dalí i el poblat ibèric de la platja del Castell.
Emmarcat en un dels últims espais verges de la Costa Brava, el poblat Ibèric de Castell és un clar exemple del que fou la cultura dels indigets a les nostres terres. Situades dalt d’una petita península que s’endinsa al mar, les restes arqueològiques, que abracen del segle VI a C. Al canvi d’Era mostren l’estreta relació dels seus habitants amb el mar i amb el comerç en el mediterrani. El poblat de Castell, articulat en diverses terrasses, només s’ha excavat parcialment

dijous, 12 de maig del 2011

ASSEMBLEA GENERAL

Dimarts 24 de maig de 2011

Benvolguts amics i amigues del Museu de Gavà:

Em plau adreçar-me a tots vosaltres per a convocar-vos a l’Assemblea anual ordinària de socis de l’any 2011 que tindrà lloc el proper dimarts 24 de maig a les 8 del vespre a la Sala d’Actes del Museu de Gavà.

Us recomanem, però, que vingueu a les 7 perquè l’assemblea anirà precedida d’una interessantíssima xerrada sobre la participació de Gavà i els gavanencs en la Guerra del Francès, que ens serà presentada pel Josep Campmany, president del Centre d’Estudis de Gavà i membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Amics del Museu.

També us volem recordar algunes de les activitats previstes per als propers mesos:

- Diumenge 19 de juny de 2011:
Excursió a Badalona: Visita al Museu, les restes romanes i la fàbrica d’anís del Mono.

- Dijous 7 de juliol de 2011:
Presentació del llibre de memòries de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà del Manel Alonso.

- Divendres/Diumenge 7-9 Octubre de 2011:
Sortida a Boí-Taüll: Cap de setmana per a fer la ruta del romànic i del Parc Nacional d’Aigüestortes.

Us mantindrem informats i esperem la vostra participació. Podeu consultar el nostre bloc: http://amicsmuseudegava.blogspot.com/

Rebeu una cordial salutació,
Ricard Cervera i Segura

President
Amics del Museu de Gavà

dimecres, 11 de maig del 2011

FCAAM 2011

LA  VII  TROBADA  DE  LA  FEDERACIÓ  CATALANA  D’AMICS  DELS  MUSEUS, (FCAAM)
DISSABTE  4  DE  JUNY  DE  2011. A  PALAMÓS

Apreciats Amics,
Apreciades Amigues,

Com ja us varem anunciar, la propera Assemblea de la Federació Catalana d’Associacions d’Amics de Museus de Catalunya (FCAAM) tindrà lloc al Museu de la Pesca de Palamós el proper dissabte 4 de juny de 2011.

El tema central de la jornada serà “Els Amics dels Museus en temps de crisi”, i comptarem amb la participació d’especialistes que ens ajudaran a reflexionar sobre el paper de les nostres entitats en una conjuntura econòmica com l’actual.

Com sabeu, al llarg d’aquests anys la FCAAM ha anat celebrant trobades per establir contactes entre totes les associacions i fundacions d’Amics de museus amb el ferm objectiu de convertir-se en un òrgan dinamitzador de les nostres institucions. És per això que esperem l’amplia participació de tots vosaltres a fi d’enfortir la tasca de la Federació i consolidar-la com la institució potent que tots volem per promoure el patrimoni dels Museus de Catalunya.

La vostra participació és la nostra raó de ser. Tot esperant poder-vos saludar ben aviat, aprofitem per traslladar-vos el programa definitiu de les jornades.

Ben cordialment,

La Junta directiva de la FCAAM

PROGRAMA

10 h Acollida i benvinguda

10.30 h Presentació de la VII Trobada de la FCCAM, a càrrec del Sr. Faust Serra de Dalmases, President de la FCCAM i del Sr. Florenci Serra, President de l’Associació dels Amics del Museu de la Pesca.

10.45 h Conferència i taula rodona: “Els Amics dels Museus en temps de crisi” A càrrec del Sr. Manel Claver, vicepresident dels Amics de la Biblioteca Museu Victor Balaguer i moderada pel Sr. Ricard Cervera, President dels Amics del Museu de Gavà / Secretari de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

11.45 h Pausa-cafè

12 h Conferència: “Els pirates i corsaris a la costa catalana”, a càrrec del Sr. Raul Mata del Museu de la Pesca de Palamós

12.45 h Visita al Museu de la Pesca acompanyats del seu Director, el Sr. Miquel Martí

13.30 h Visita a l’Espai del Peix, que inclou un taller-degustació (dinar)

16 h Assemblea de la FCAAM

17 h Visita guiada al poblat ibèric de la platja del Castell i la barraca d’en Dalí.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

Inscripció gratuïta, fins esgotar les places:
> Per telèfon: 93-780 37 87 (Srta. Susanna)
> Per correu electrònic: info@fcaam.cat
Preu dinar: 18 €. Cal confirmar assistència al dinar abans del 31 de maig de 2011.

ADREÇA

Museu de la Pesca. Palamós
Edifici del Tinglado. Port de Palamós
Moll pesquer, s/n - 17230 Palamós
Tel. 972 600424

Aparcament gratuït al passeig marítim de Palamós

Us hi esperem !!!

Barcelona, 12 de maig de 2011