dijous, 16 de febrer del 2012

GAUDÍ I EL MODERNISME (Barcelona)

Dissabte, 24 de març de 2012

Sortida a les 8:30 h des de la plaça de l’Església

Durant un matí podrem conèixer dues de les obres cabdals de Gaudí a Barcelona.

Començarem visitant la Sagrada Família, iniciada el 1882 i que va ser consagrada i declarada basílica menor pel Papa Benet XVI el 2010. En podrem copsar la complexitat estructural i la riquesa decorativa, els canvis que va introduir Gaudí al projecte original i com ha anat evolucionant seguint sempre l’esperit del seu creador.

També visitarem el Palau Güell, residència d’ Eusebi Güell construïda entre el 1885 i el 1890 i restaurada recentment.

En finalitzar, tornarem a Gavà on, qui ho desitgi, podrà dinar al restaurant Les Brases.

Preu socis AAM 40 € (60 € amb dinar inclòs)
Preu no socis 45 € (65 € amb dinar inclòs)

El preu inclou la visita guiada a la Sagrada Família i al Palau Güell i el desplaçament amb autocar.

El dinar al restaurant Les Brases és opcional.

Inscripcions a Viatges Edenia Intergavà

Carrer Major, 24
Telèfon 936 381 955
GAVÀ

dimecres, 15 de febrer del 2012

ENTREVISTES




Ricard Cervera, president de l’Associació d’Amics del Museu: «un dels pilars de l’èxit del Museu el constitueix l’Associació d’Amics, la societat civil que el recolza i l’esperona».

En aquest número, seguint les entrevistes a les principals entitats de la ciutat, parlem amb en Ricard Cervera i Segura (Gavà, 1960), president de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, una de les més actives en el camp cultural. L’entitat ha estat notícia el 2011 perquè ha celebrat els 30 anys de la seva existència. Avui parlem amb el seu president sobre les seves activitats, objectius i plans de futur.
Quins són els objectius de l’associació, i quines activitats concretes realitza?
El principal objectiu de l’associació és promoure l’interès dels ciutadans envers la tasca cultural que el Museu de Gavà té encomanada. Entre les activitats que portem a terme caldria destacar els viatges i excursions culturals, les conferències, la publicació de llibres (tenim una col·lecció pròpia anomenada «La Nostra Gent») i la realització d’actes d’homentatge a destacats gavanencs sota el lema «In Memoriam». Fins ara, hem homenatjat Marian Colomé, el Doctor Bartomeu Fabrés, Alfons Gibert, Alícia Estrada i Antoni Tarrida.
Parlem ara de xifres: quanta gent sou actualment a l’entitat?
El nombre de socis actuals oscil·la al voltant dels 300.
Rebeu suport econòmic municipal?
El suport que rebem de l’Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural és bàsicament organitzatiu (moltes de les activitats són organitzades conjuntament per l’Associació i el Museu), però des del punt de vista d’aportacions econòmiques és a l’inrevés, la nostra associació fa anualment una petita aportació al Museu, en forma de llibres per a la seva biblioteca.
Com has esmentat, l’entitat està lligada a un equipament, el Museu, que és públic. Té sentit l’existència d’una entitat formada per voluntaris al costat d’un equipament gestionat per l’administració?
Les creacions del Museu i de l’Associació d’Amics van anar molt lligades en el temps. De fet, el gran impuls que ha rebut el Museu es deu fonamentalment a tres factors: Primer, el treball de recerca arqueològica d’uns universitaris que van saber relacionar un esvoranc produït a can Tintorer amb les mines de variscita tan llargament buscades per la comunitat científica en els darrers 100 anys. Segon, la complicitat política del consistori gavanenc ja des dels primers anys de la democràcia, inicialment amb una regidoria específi cament dedicada al Museu i un Patronat des d’on s’han creat unes infraestructures museístiques de primer nivell i s’han atret a Gavà uns gestors i tècnics que han sabut posar en valor les descobertes. Finalment, el tercer pilar de l’èxit del Museu el constitueix, sense cap mena de dubtes, la seva Associació d’Amics, la «societat civil» que el recolza i l’esperona. Indubtablement, fora bó mantenir aquests tres pilars per molts anys.
Els equipaments públics tenen uns programes, uns ritmes i unes activitats que de vegades, per la seva pròpia natura, no coincideixen amb els del món associatiu, amb uns interessos, ritmes i dedicacions sovint diferents. Com s’articula la col·laboració entre Associació i Museu?
Entre l’Associació i el Museu hi ha una relació molt fl uïda, amb una participació directa de responsables del Museu a la Junta Directiva de l’Associació. Malauradament, no hi ha una participació recíproca de l’Associació en el Patronat del Museu i aquesta es fa de manera indirecta per part d’alguns membres a títol particular, però aquesta «anomalia» hauria de ser subsanada en un temps no gaire llunyà pels responsables polítics del Patronat.
«Malauradament, no hi ha una participació de l’Associació en el Patronat del Museu, però aquesta “anomalia” hauria de ser subsanada»
Creieu que la crisi pot ser una oportunitat per posar de valor la tasca de les entitats basades en el voluntariat cívic, com la vostra?
La nostra entitat no rep cap subvenció de les institucions públiques gavanenques, sinó que es financia amb les quotes dels socis, les activitats que porta a terme i alguns fons obtinguts per mitjans competitius. De totes formes, la principal font de recursos és el treball perseverant i desinteressat dels seus socis i, molt especialment, dels membres de les juntes directives que han esmerçat moltes hores de forma altruista per a tirar endavant els múltiples projectes que l’associació ha portat a terme en aquests 30 anys de vida. Penso que és cabdal defugir de la «cultura de la subvenció» i practicar el «voluntariat cívic»t an extés, per exemple, a la societat anglosaxona.
«La nostra entitat no rep cap subvenció de les institucions públiques gavanenques (...) Des del punt de vista econòmic, és a l’inrevés, la nostra associació fa anualment una petita aportació al Museu»
Al llarg i ample del país hi ha moltes entitats com la vostra. Hi esteu vinculats?
Fa 12 anys es va crear la Federació Catalana d’Associacions d’Amics de Museus, de la qual la nostra entitat va ser membre fundador i actualment jo mateix desenvolupo el càrrec de Secretari. Entre d’altres activitats, aquesta federació organitza cada any una Trobada d’Associacions a diverses ciutats del país. Cal destacar que el 2005 vam organitzar la II Trobada de la Federació a Gavà.
«És cabdal defugir de la “cultura de la subvenció” i practicar el “voluntariat cívic” tan extés, per exemple, a la societat anglosaxona»
Quins són els projectes de futur més importants que teniu entre mans?
Ara estem planificant diverses sortides per Catalunya (Alella, Teià, la Sagrada Família de Barcelona, els espais de la Batalla de l’Ebre, Ulldecona...) i un gran viatge a Petra, Jordània, a finals d’any. També preparem un llibre sobre la història de Gavà a l’edat moderna, de la Guerra dels Segadors al 1714.
«Disposem d’un amplíssim patrimoni arqueològic, cultural i natural, i d’un museu de gran nivell nacional i internacional»
Per acabar, quin missatge voleu traslladar als lectors de L’Eramprunyà?
Tenim la sort de disposar a Gavà d’un amplíssim patrimoni arqueològic, cultural i natural, així com d’un museu de gran nivell nacional i internacional i la nostra associació gaudeix d’un reconegut prestigi en l’àmbit català. Ens agradaria transmetre un missatge engrescador a tots els nostres convilatans per a que ens acompanyin i comparteixin amb nosaltres les diverses activitats de difusió del patrimoni que portem a terme.
  
PEUS DE FOTO:
  • El logotip de l’entitat està inspirat en el disseny de les incisions que decoren la Venus de Gavà trobada a les mines neolítiques, i es va dibuixar l’any 1985.
  • Ricard Cervera i Segura, president de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i secretari de la Federació Catalana d’Associacions d’Amics dels Museus.
  • Membres de l’entitat en una de les darreres visites culturals organitzades. En aquesta ocasió van visitar, durant diversos dies, les esglésies romàniques de la Vall de Boí, l’octubre de 2011. Podeu consultar les activitats de l’entitat en línia a través d’internet, al bloc: amicsmuseudegava.blogspot.com
Entrevista publicada el 9 de gener de 2012 al  periòdic d'informació municipal L'ERAMPRUNYÀ,  núm 101.

dissabte, 11 de febrer del 2012

LA CELLA VINARIA DE TEIA I ALELLA - ressenya sortida

Dissabte 11 de febrer de 2012 a les 09:30 hores, 

sortint des de la plaça de l’Església de Gavà cap a Teià a hom arribem sobre les 10:15 hores.

L’autocar ens deixa justament a l’entrada del C. A. T. (Centre d’Acollida Turística) a hom desprès de prendre,“podríem dir un “café” o “tallat”, pasem a la sala d’audiovisuals a om tenim una petita projecció de l’antiga roma vitivinícola.

Finalitzada la projecció, ens desplacen al Parc Arqueològic Cella Vinaria a om coneixerem com era el conreu, producció i comercialització del vi en època romana, que justament hi es davant del CAT.

La cella vinaria de Vallmora (Teià): el vi laietà

El celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la Laietania romana amb activitat documentada entre els segles I aC i V dC.

Descobert per Lluis Galera el 1.966, el jaciment permet explicar com s’elaborava el vi a l’època romana. Conserva vestigis de les sales de premsat (torcularia), dels dipòsits de most (laci) i de tines de ceràmica semisoterrades (dolia defossa) per a la fermentació i l’envelliment del vi.

Com es feia el vi en una cella vinaria?

Un cop veremat, el raïm es duia a la sala de premsat, on es trepitjava. El most queia a un dipòsit i després es transvasava a les tines de fermentació.

Els mestres vinaters tenien cura de la fermentació i envelliment del vi fent-li diversos tractaments segons els gustos de l’època. El vi es clarificava amb cendra i s’hi podia afegir aigua de mar i fruites macerades que l’aromatitzaven i el suavitzaven. Després d’aquests tractaments, el vi es deixava envellir.

Finalment, el vi s’envasava en àmfores, on normalment hi constava escrita la seva procedència i capacitat. Les àmfores es tancaven amb taps de suro segellats amb guix i es carregaven apilades a les bodegues dels vaixells per al seu transport.

De tornada a l’autocar, ens dirigim cap a Alella, fent un petit recorregut pels seus carrer i així conèixer algunes de les seves masies i, a l’hora prevista, gaudir d’un bon dinar.

Sobre les 16:00 hores, tot ” xino” “xano” ens dirigim al Celler Cooperatiu Alella Vinícola a hom ens esperava la Srta. Gemma, la qual ens va acompanyar durant tota la visita al celler, aclarint les nostres dubtes mitjançant les preguntes envers la nostra ignorància sobre l’etnologia. Finalitzen la visita amb un tast de vi.

Aprofiten aquestes línees per donar les gracies a totes les persones que ens han acompanyat durant tot el dia així com també a qui no havem pogut gaudir d’aquesta sortida, saben que l’esperem a la propera.

dijous, 2 de febrer del 2012

DOS MIL ANYS D’HISTÒRIA DEL VI. LA CELLA VINARIA DE TEIA I L’ALELLA - sortides

Dissabte, 11 de febrer de 2012

Sortida a les 9.30 h en autocar des de la plaça de l’Església de Gavà.

Aprofitant l’estada al Museu de Gavà de l’exposició “Alimentum. Menjar i beure en època romana”, us proposem una excursió que ens permetrà unir passat i present de la producció vitivinícola, des de Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià (Foto: Sebastià Giralt, Flikr, 2009) les arrels en època romana fins a la  moderna producció del segle XXI.

Al Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià (El Masnou) coneixerem com era el conreu, producció i comercialització del vi en època romana.

Després farem una visita al Celler Cooperatiu d’Alella i una passejada pel poble que ens permetrà conèixer l’arquitectura i la seva història, sempre lligada a la producció del vi.

Preu socis 45 €

Preu no socis 50 €

Inscripcions al telèfon del Museu, 93 263 96 10

El preu inclou la visita guiada a la Cella Vinaria, visita i tast a la Cooperativa, dinar al restaurant Can Duran, visita guiada a Alella, i l’autocar.