PRESENTACIO LLIBRE

GAVA  ABANS  DEL  DOLOR

 Mudit Grau Guasch

Divendres 12 de desembre de 2025 a les 19:00 hores .

A la Sala d'Actes del Museu de Gavà

Benvolguts Amics i Amigues del Museu de Gavà. 

Us informen que el proper divendres dia 12 de desembre de 2025 a les 19:00 hores, a la sala d’actes del Museu de Gavà es farà la presentació  del nou llibre de la Col·lecció: La nostra gent, titulat: Gavà abans del dolor. d’en Mudit Grau Guasch.

Hi haurà un exemplar gratuït  del llibre als 100 primers socis que el demanin, el qual es podrà reculli dintre de la mateixa presentació.

Us hi esperem.

Associació d’Amics del Museu de Gavà

PRESENTACIÒ NOU LLIBRE: LA NOSTRA GENT.

PRESENTACIÒ DEL NOU LLIBRE: NOMS DE FAMILIES DE GAVÀ

Dimarts 22 d'abril de 2025, a les 19:00 hores
Sala d’actes del Museu de Gavà
Plaça Dolors Clua, 13-14

Benvolguts i benvolgudes: 

Us informen que el proper dimarts dia 22 d'aquest mes d'abril de 2025 a les 19:00 hores, farem a la sala d’actes del Museu de Gavà. la presentació  del nou llibre de la Col·lecció: La nostra gent, titulat: Noms de famílies de Gavà. 

Hi haurà un exemplar gratuït  del llibre als 100 primers socis que el demanin, el qual es podrà reculli dintre de la mateixa presentació.

Us hi esperem.

Associació d’Amics del Museu de Gavà

GAVÀ: 1200-1620

GAVÀ: 1200 - 1620

lA FI DE L'EDAT MITJANA A ERAMPRUNYA

Dimecres 15 de desembre de 2021 a les 19:00 hores

Lloc: Centre d’Història de Gavà

carrer Salvador Lluc 22

 

Dimecres 15 de desembre de 2021, a les 19:00,  a la sala d’actes del Centre d’Història de la ciutat, carrer Salvador Lluc 22, es presentarà el llibre

GAVA:1200-1620, la fi de la edat mitjana a Eramprunya

El llibre ha estat escrit per Josep Campmany Guillot i editat conjuntament per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i el Centre d’Estudis de Gavà, amb el suport del Museu de Gavà i el Centre d’història de la ciutat.

Hi haurà un exemplar gratuït  del llibre als 100 primers socis que el demanin el qual es podrà reculli dintre de la mateixa presentació.

GAVÀ: 1700-1810 DE DERROTATS A REVOLUCIONARIS

Benvolguts amics i amigues del Museu de Gavà. 

Em plau adreçar-me a tots vosaltres per comentar-vos que els associats/des de la nostra l'Associació d'Amics del Museu de Gavà podreu recollir gratuïtament el llibre al Museu de Gavà.

Només es podran recollir els dimecres pel matí, prèvia trucada al (932639610) perquè us obrin.

El llibre estarà disponible  per als 100 primers socis que el recullin.

Us haureu d'identificar com a socis.

Els que no sigueu socis, el podreu comprar a les llibreries Pelegrin, Paperera de Gavà o Starbooks per 18€ (preu de cost).

 

GAVÀ I ERAMPRUNYÀ AL SEGLE XVII - ressenya presentació llibre

Museu de Gavà
Dimecres 19 de desembre de 2012, a les 19:30 hores

Em plau presentar-vos el darrer llibre de l’estudiós gavanenc Josep Campmany, a qui hem d’agrair una vegada més la divulgació dels seus treballs de recerca històrica i patrimonial de la nostra vila. En Josep ens endinsa amb el seu estil planer i directe en l’univers social de Gavà del segle XVII, una època cabdal de la història de Catalunya, però escassament coneguda pel que fa referència al nostre entorn local. Resulta ben atractiu comprovar com uns fets tan importants com la gerra dels Segadors o la de Successió, que va acabar amb el setge de Barcelona de 1714 i la seva rendició l’onze de setembre, també van tenir una participació important de la població gavanenca.

En Josep ens diu que aquest llibre la ha costat d’escriure vint anys. Penso que els gavanencs som deutors d’aquesta tasca ingent de recerca i divulgació històrica, més encara procedint d’una persona que ve professionalment d’un camp tan diferent com és la física de materials , ja que ell és un dels responsables del Sincrotró Alba, una de les infraestructures tecnològiques més capdavanteres del país, on dirigeix el laboratori de mesures magnètiques i codirigeix el grup que opera els acceleradors de partícules, un dels grups líders de recerca que ens projecta en la Catalunya del futur.

Passat, present i futur. Qui perd les arrels, perd la identitat. Que aquestes paraules del poeta ens despertin a tots els lectors el mateix entusiasme per la nostra història que ens regala en Josep en aquest llibre.

Ricard Cervera

President de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà.

GAVÀ, diada de Sant Nicasi de 2012

GAVÀ I ERAMPRUNYÀ AL SEGLE XVII

Museu de Gavà
Dimecres 19 de desembre de 2012, a les 19:30 hores

El llibre "Gavà i Eramprunyà al segle XVII. De la guerra dels segadors al'Onze de Setembre de 1714" és el que fa nou de la col·lecció La Nostra Gent, auspiciada pels Amics del Museu de Gavà.

Aquest llibre de Josep Campmany fa un repàs històric de la societat (usos, costums, organització institucional, cultura i espai físic) i de l'economia (evolució de les classes socials, evolució dels principals paràmetres econòmics, suficiència econòmica familiar) de Gavà al llarg del segle XVII. El treball està basat en l'estudi de fonts documentals fins ara inèdites, com processos judicials, l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà o els arxius notarials.

A partir d'aquests estudis, podem arribar a tenir una idea molt aproxiamda de com era Gavà al llarg d'aquest segle, i com va anar canviant. De com era la seva gent, què feien, què pensaven i com es comportaven.

L'anàlisi social i econòmica, però, té un altre objectiu: és entendre com van rebre i com es van posicionar els gavanencs d'aleshores davant de tres greus conflictes armats que van tenir per escenari les nostres terres: la guerra dels Segadors (1640-1652), la revolta dels Barretines (1687-1690) i la guerra de Successió (1702-1714).

Els tres conflictes són molt diferents. El primer fou una revolta nacional encapçalada per les institucions catalanes, que portà Catalunya a la separació de la monarquia hispànica durant una dècada. El segon ha quedat per a la història com una simple revolta pagesa. I finalment, el darrer, és la guerra nacional per excel·lència, malgrat que aquesta només esdevingué nacional en darrer terme, quan la major part de les classes altes i burgeses ja havien claudicat.

El llibre, doncs, permet caracteritzar un poble representatiu de la Catalunya rural majoritària d'aquells temps, i estudia i descriu com aquest poble i la seva gent van encarar els conflictes armats que patí el país, en el marc d'un enfrontament i tensió institucional entre Catalunya i Espanya que marca tot el segle.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzkc

ELS BALSELLS DE LA BOADA, PAGESOS DE GAVÀ AL SEGLE XX - presentació llibre

Museu de Gavà
Dissabte 21 d'abril de 2012 a les 12 hores

Teresa Balsells és, des de fa molts anys, membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i una de les gavanenques més implicades en la vida cultural i social de la nostra vila.

En aquest llibre trobareu les seves memòries, que són també un repàs històric de la vida quotidiana a Gavà durant gran part del segle XX, des dels anys trenta fins a començaments dels setanta, precisament aquells anys en què tot es va accelerar i la vida quotidiana va passar de ser molt semblant a la dels segles XVIII o XIX (poble eminentment rural amb un ritme marcat per les hores de sol i les estacions de l’any, amb les seves festes i tradicions populars) a convertir-se en una ciutat industrial i de serveis de la conurbació barcelonina, amb una voràgine de gent, ocupacions laborals i activitats culturals i socials.

Els qui han tingut l’oportunitat de viure alguns d’aquells anys han vist el gran salt d’una vida del segle XIX (carrers sense asfaltar, masoveries, pagesos, carros, senyors de Barcelona, matances del porc, jocs de mainada al carrer, seure a la porta de casa a la tarda per a fer petar la xerrada, cases amb pous morts...) a la del segle XXI. Tot això –i molt més– queda reflectit de manera senzilla però nítida en les pàgines del llibre.

Ricard Cervera i Segura

Data: Dissabte 21 d'abril de 2012
Horari: 12:00 hores
Lloc: Museu de Gavà.
Altres: S'oferirà un petit refrigeri

L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011

L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011. Una visió retrospectiva.
El darrer dels llibres publicats per l’Associació d’Amics del Museu, i que constitueix el número 7 de la col·lecció “La Nostra Gent”, és de l’arqueòleg Manel Alonso. Ell ha estat president de l’entitat en diverses ocasions, i membre de la junta directiva des de la seva fundació. Es constitueix com l’observador privilegiat que ha viscut en primera persona les vicissituds de l’entitat, que narra i explica amb tot detall.

El llibre comença fent un repàs als antecedents primaris que van portar a la fundació del Museu de Gavà i, com a conseqüència, la mateixa Associació d’Amics que té adherida.Pel que fa a l’entitat, el llibre està estructurat en dues parts. En una primera es repassa de forma general la història de l’associació, fent especial referència als aspectes organitzatius, ideològics i financers. Convé indicar que l’entitat va viure un primer període en què pràcticament va desaparèixer, per renéixer l’any 1988, amb una activitat que ha anat creixent els darrers anys. La segona part està destinada a relatar detalladament les múltiples activitats desenvolupades els darrers trenta anys: viatges, excursions, xerrades, presentacions de llibres i articles... Totes les activitats, fins les més insòlites –com ara l’organització de concerts–, però sempre de caire cultural, que han convertit l’entitat en una de les més grans, en quant a nombre de socis, de la ciutat.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzkj

publicat per: Josep Campmany i Guillot

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS. 500 anys de la inauguració de l’actual ermita de Bruguers.

El llibre comença amb un repàs exhaustiu de la bibliografia existent sobre aquesta temàtica. Després, fa referència a l’existència d’un mas Bruguers en època medieval, i a les primeres notícies, històriques i llegendàries, del culte a finals del segle XII, associat als senyors del castell d’Eramprunyà.

Molts dels següents capítols estan dedicats a l’evolució del culte durant l’època medieval, especialment en època dels Marc, que li van donar un esplendor i rellevància inigualat, amb l’encàrrec d’una nova imatge d’alabastre, que encara es venera avui en dia.Un punt d’inflexió important es va produir a finals del segle XV, quan de resultes de la guerra civil catalana la capella és destruïda i es decideix edificar-ne una altra a la part de baix, on és ara actualment.

Diversos capítols es dediquen a descriure aquestes obres i les seves vicissituds. El llibre d’en Josep Campmany es va publicar just al cinquè centenari de la inauguració de l’ermita de Bruguers, i recopila la història d’aquest culte des dels seus origens fins a l’actualitat.

Després el llibre se centra en l’època moderna, amb els beneficiaris absentistes i l’auge del culte popular, amb les festes i processon barroques. Un protagonisme popular que va determinar la rellevància de les institucions laiques i seculars –la parròquia de Sant Pere de Gavà– per sobre dels antics barons, amb llargs i àcids plets i conflictes inclosos.

El llibre s’acaba amb uns apèndixs documentals que divulguen els documents més importants relatius a la Mare de Déu de Bruguers, a més de goigs, textos i música, i la llista de capellans, ermitans i administradors de l’ermita.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzjO

per: Josep Campmany i Guillot

L'ARQUEOLOGIA A GAVÀ

L’ARQUEOLOGIA A GAVÀ. Homenatge a Alícia Estrada
El cinquè llibre de la col·lecció “La nostra gent” aplega les contribucions de molts dels arqueòlegs que han treballat a Gavà, i representa una posada al dia, de forma divulgativa, dels darrers resultats de les recerques arqueològiques a la ciutat.

El llibre repassa pràcticament tots els períodes de la prehistòria, que tenen representació a Gavà: des del paleolític i el neolític fins a la baixa romanitat, passant per l’època romana. Els autors són Ramón Álvarez, Amaia Bordas, Ferran Borrell, Josep Bosch, Joan Daura, Joan-Josep Esteban, Pere Izquierdo, Roger Molina, Eva Orri, Manuel Saa, Jordina Sales i Montserrat Sanz.

El llibre es va fer amb motiu de l’homenatge in memoriam que l’Associació d’Amics del Museu va tributar a l’Alícia Estrada, arqueòloga i antiga presidenta de l’entitat. La seva mort, després d’una llarga malatia, va motivar aquest acte de record per part de molts arqueòlegs que foren amics i col·laboradors seus. El llibre inclou també un article inèdit d’Alícia Estrada, que va deixar enllestit poc abans de morir.

El llibre està estructurat en vuit capítols. Al primer es parla dels jaciments plistocens que recentment s’han trobat a Gavà (especialment a les terrasses dels Canyars). Al segon, es fa referència a les descobertes més recents del complex miner de can Tintorer. Al tercer, es parla de les troballes funenàries més recents d’època neolítica, a la serra de les Ferreres. Al quart, es descriuen les troballes d’època romana al terme de Gavà, i al cinquè es fa un estat de la qüestió del jaciment romà de Les Sorres. Al sisè i setè es fa referència a les explotacions de ferro d’època íbero-romana al jaciment de les mines de can Tintorer. Finalment, les autores de l’excavació a la rectoria de Sant Pere de Gavà presenten els resultats que apunten a l’existència d’una basílica paleocristiana al sector.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzlP

publicat per: Josep Campmany i Guillot

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS. 24 personatges gavanencs del passat
Aquest llibre d’en Josep Campmany és un llibre atípic. Es tracta d’un llibre d’història, sobre l’època medieval, a Gavà i Eramprunyà, que enfoca amb dues metodologies diferents, i complementàries.

En primer lloc, el llibre es construeix al voltant de 24 personatges que van existir en realitat –tot i que en algun cas el seu nom és més aproximat que real–, i que van viure a les nostres terres entre l’època romana i els inicis de l’Edat moderna.

Aquests 24 personatges van protagonitzar algun fet, real, que va tenir una certa incidència històrica. Aquests episodis, basats tots en fets reals, es presenten en forma de narrativa històrica, és a dir, en forma d’un relat breu, que explica no només els fets, sinó que intenta recrear l’atmosfera d’una època, d’un moment, d’un món desaparegut.

Seguint a cadascun d’aquests 24 relats històrics, hi ha unes pàgines d’assaig escrites segons la metodologia més ortodoxa: amb notes a peu de pàgina, referències, i un to acadèmic.La composició i les il·lustracions ajuden a distingir la part de relat –que s’il·lustra amb dibuixos fets per Josep Nicolàs– de la part d’assaig –que s’il·lustra amb fotografies.

Cal assenyalar també que el llibre manté la paritat dels personatges: n’hi ha una dotzena de masculins i una altra dotzena de femenins, cosa que contribueix a contrarestar paper excessiu dels protagonistes masculins de la història tradicional. A més, els protagonistes provenen de tots els estrats socials possibles: serfs, cavallers, rics, pobres, clergues, monges...

Tot plegat, conforma un llibre complex i detallista, un quadre bigarrat que s’intenta aproximar a com deivia ser aquell Gavà i Eramprunyà medieval que avui en dia ens queda tan i tan lluny.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/c7pU

publicat per: Josep Campmany i Guillot

FIL PER RANDA

FIL PER RANDA.

El tercer llibre de la col·lecció “La nostra gent” és un llibre de contes. L’autor és l’Alfons Gibert, i el llibre va ser editat pòstumament.

Alfons Gibert va ser el cap de secció de l’arxiu històric municipal abans de l’actual reorganització. Va escriure diversos llibres d’història local, i molts articles per al periòdic Brugués. Però, fins a l’aparició d’aquest llibre, el seu vessant literari era desconegut.

Els textos els va deixar escrits i la seva vídua els va cedir a l’Arxiu Municipal, que amb l’ajuda de l’Associació d’Amics del Museu els va publicar.

Els diversos contes ens porten al Gavà dels anys vint, en diferents històries de protagonistes diversos –en un cas, un gos!– i que geogràficament giren totes al voltant del terme de Gavà.

* Enllaç al llibre sencer:
no està disponible en línia

publicat per: Josep Campmany Guillot

TERRA I ÀNIMA

TERRA I ÀNIMA. El Gavà de quan jo anava a escola.

Aquest és el segon llibre d’Antoni Tarrida, i també el segon dels publicats per l’Associació. El llibre compta, a més, amb magnífiques il·lustracions de Joan Mitjans. L’obra és eminentment etnològica, ja que descriu els usos i costums, i vivències, del Gavà pagès d’abans de la Guerra Civil. Comença per una aproximació generalista, descrivint les activitats econòmiques del poble, el naixement de la indústria i la conformació de les primeres agrupacions socials. Després penetra en l’àmbit familiar, i descriu els bateigs, la infància, el paper de l’àvia, els enterraments...

Passa a continuació a descriure l’escolaritat, des de la perspectiva de l’alumne que era ell. Ens parla del naixement dels Col·legis Nous, dels seus primers mestres, etc. Com a continuació natural a la descripció de l’escola, un nou capítol està completament dedicat als jocs infantils, ben diferenciats els dels nois dels de les noies.

Segueix descrivint la indumentària habitual de l’època, tant per als grans com per als petits, homes i dones; els habits alimentaris, fent especial referència a la matança del porc, a les primeres botigues del poble, i al mercat setmanal dels dimarts; d’aquí, el llibre salta a descriure les feines de les mestresses de casa, tant des del punt de vista de la cuina com de la llar en general. Diversos apartats del llibre estan destinats a descriure la feina dels pagesos gavanencs: el conreu de les sorres, la rutina diària, els costums agrícoles...

Un dels capítols està especialment destinat a descriure el conreu dels espàrrecs i la influència sobre la pagesia local; un altre està dedicat al conreu del blat (cal tenir en compte que el blat era el principal producte conreat a les Sorres); un capítol genèric està destinat a les dificultats a què s’havien d’enfrontar els pagesos de les Sorres (vents, projectes urbanitzadors, inundacions...).

Cap al final, l’autor descriu les diversions i els entreteniments d’aquells gavanencs, les activitats socials i culturals (amb especial esment del cor La Igualtat, les activitats culturals del Centre, la revista L’Aramprunyà...).El darrer dels capítols és un recordatori de personatges i figures que l’autor qualifica d’inoblidables, i que es van significar, per alguna o altra raó, als seus ull d’infant.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzlW

publicat per: Josep Campmany Guillot

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRECS

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRACS. Història de la pagesia gavanenca

Aquest és el primer llibre publicat d'Antoni Tarrida, i tracta de la història de la pagesia local.

El llibre va ser també el primer editat per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà, l'any 2003, que inaugura la col·lecció “La nostra gent”.

El llibre descriu l’evolució del Gavà agrícola, des de les aportacions agrícoles fetes per neolítics, íbers, romans i musulmans, fins a l’estructura agrícola en època medieval. La part principal, però, es fa ressò de la colonització de les Sorres, i els canvis en els conreus que significà aquest episodi d’expansió agrícola. Amb aquesta monografia, Tarrida va més enllà de la petja insinuada per Josep Soler i Vidal amb el llibre sobre la Rompuda de les Marines. Els darrers capítols del llibre es destinen a parlar de l’espàrrec, com a planta singular, i l’arribada d’aquest conreu a la ciutat.

També explica el lligam entre els pagesos gavanencs i aquesta planta, reforçat especialment en l’època de principis del segle XX fins just abans de la Guerra Civil. Un dels capítols especials se centra en el conreu de la planta, les pràctiques tradicionals, la feina que comporta, i l’evolució del conreu en els darrers anys. El darrer capítol d’aquesta part està dedicat a la història de les Fires d’Espàrrecs, des del 1932 ençà.
* Enllaç al llibre sencer:
http://ves.cat/dzl5

publicat per: Josep Campmany Guillot