dimecres, 10 d’agost del 2011

L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011

L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011. Una visió retrospectiva.
El darrer dels llibres publicats per l’Associació d’Amics del Museu, i que constitueix el número 7 de la col·lecció “La Nostra Gent”, és de l’arqueòleg Manel Alonso. Ell ha estat president de l’entitat en diverses ocasions, i membre de la junta directiva des de la seva fundació. Es constitueix com l’observador privilegiat que ha viscut en primera persona les vicissituds de l’entitat, que narra i explica amb tot detall.

El llibre comença fent un repàs als antecedents primaris que van portar a la fundació del Museu de Gavà i, com a conseqüència, la mateixa Associació d’Amics que té adherida.Pel que fa a l’entitat, el llibre està estructurat en dues parts. En una primera es repassa de forma general la història de l’associació, fent especial referència als aspectes organitzatius, ideològics i financers. Convé indicar que l’entitat va viure un primer període en què pràcticament va desaparèixer, per renéixer l’any 1988, amb una activitat que ha anat creixent els darrers anys. La segona part està destinada a relatar detalladament les múltiples activitats desenvolupades els darrers trenta anys: viatges, excursions, xerrades, presentacions de llibres i articles... Totes les activitats, fins les més insòlites –com ara l’organització de concerts–, però sempre de caire cultural, que han convertit l’entitat en una de les més grans, en quant a nombre de socis, de la ciutat.

* Enllaç al llibre sencer:

publicat per: Josep Campmany i Guillot

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS. 500 anys de la inauguració de l’actual ermita de Bruguers.

El llibre comença amb un repàs exhaustiu de la bibliografia existent sobre aquesta temàtica. Després, fa referència a l’existència d’un mas Bruguers en època medieval, i a les primeres notícies, històriques i llegendàries, del culte a finals del segle XII, associat als senyors del castell d’Eramprunyà.

Molts dels següents capítols estan dedicats a l’evolució del culte durant l’època medieval, especialment en època dels Marc, que li van donar un esplendor i rellevància inigualat, amb l’encàrrec d’una nova imatge d’alabastre, que encara es venera avui en dia.Un punt d’inflexió important es va produir a finals del segle XV, quan de resultes de la guerra civil catalana la capella és destruïda i es decideix edificar-ne una altra a la part de baix, on és ara actualment.


Diversos capítols es dediquen a descriure aquestes obres i les seves vicissituds. El llibre d’en Josep Campmany es va publicar just al cinquè centenari de la inauguració de l’ermita de Bruguers, i recopila la història d’aquest culte des dels seus origens fins a l’actualitat.

Després el llibre se centra en l’època moderna, amb els beneficiaris absentistes i l’auge del culte popular, amb les festes i processon barroques. Un protagonisme popular que va determinar la rellevància de les institucions laiques i seculars –la parròquia de Sant Pere de Gavà– per sobre dels antics barons, amb llargs i àcids plets i conflictes inclosos.

El llibre s’acaba amb uns apèndixs documentals que divulguen els documents més importants relatius a la Mare de Déu de Bruguers, a més de goigs, textos i música, i la llista de capellans, ermitans i administradors de l’ermita.

* Enllaç al llibre sencer:
per: Josep Campmany i Guillot

L'ARQUEOLOGIA A GAVÀ

L’ARQUEOLOGIA A GAVÀ. Homenatge a Alícia Estrada
El cinquè llibre de la col·lecció “La nostra gent” aplega les contribucions de molts dels arqueòlegs que han treballat a Gavà, i representa una posada al dia, de forma divulgativa, dels darrers resultats de les recerques arqueològiques a la ciutat.

El llibre repassa pràcticament tots els períodes de la prehistòria, que tenen representació a Gavà: des del paleolític i el neolític fins a la baixa romanitat, passant per l’època romana. Els autors són Ramón Álvarez, Amaia Bordas, Ferran Borrell, Josep Bosch, Joan Daura, Joan-Josep Esteban, Pere Izquierdo, Roger Molina, Eva Orri, Manuel Saa, Jordina Sales i Montserrat Sanz.

El llibre es va fer amb motiu de l’homenatge in memoriam que l’Associació d’Amics del Museu va tributar a l’Alícia Estrada, arqueòloga i antiga presidenta de l’entitat. La seva mort, després d’una llarga malatia, va motivar aquest acte de record per part de molts arqueòlegs que foren amics i col·laboradors seus. El llibre inclou també un article inèdit d’Alícia Estrada, que va deixar enllestit poc abans de morir.

El llibre està estructurat en vuit capítols. Al primer es parla dels jaciments plistocens que recentment s’han trobat a Gavà (especialment a les terrasses dels Canyars). Al segon, es fa referència a les descobertes més recents del complex miner de can Tintorer. Al tercer, es parla de les troballes funenàries més recents d’època neolítica, a la serra de les Ferreres. Al quart, es descriuen les troballes d’època romana al terme de Gavà, i al cinquè es fa un estat de la qüestió del jaciment romà de Les Sorres. Al sisè i setè es fa referència a les explotacions de ferro d’època íbero-romana al jaciment de les mines de can Tintorer. Finalment, les autores de l’excavació a la rectoria de Sant Pere de Gavà presenten els resultats que apunten a l’existència d’una basílica paleocristiana al sector.

* Enllaç al llibre sencer:

publicat per: Josep Campmany i Guillot

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS. 24 personatges gavanencs del passat
Aquest llibre d’en Josep Campmany és un llibre atípic. Es tracta d’un llibre d’història, sobre l’època medieval, a Gavà i Eramprunyà, que enfoca amb dues metodologies diferents, i complementàries.


En primer lloc, el llibre es construeix al voltant de 24 personatges que van existir en realitat –tot i que en algun cas el seu nom és més aproximat que real–, i que van viure a les nostres terres entre l’època romana i els inicis de l’Edat moderna.

Aquests 24 personatges van protagonitzar algun fet, real, que va tenir una certa incidència històrica. Aquests episodis, basats tots en fets reals, es presenten en forma de narrativa històrica, és a dir, en forma d’un relat breu, que explica no només els fets, sinó que intenta recrear l’atmosfera d’una època, d’un moment, d’un món desaparegut.

Seguint a cadascun d’aquests 24 relats històrics, hi ha unes pàgines d’assaig escrites segons la metodologia més ortodoxa: amb notes a peu de pàgina, referències, i un to acadèmic.La composició i les il·lustracions ajuden a distingir la part de relat –que s’il·lustra amb dibuixos fets per Josep Nicolàs– de la part d’assaig –que s’il·lustra amb fotografies.

Cal assenyalar també que el llibre manté la paritat dels personatges: n’hi ha una dotzena de masculins i una altra dotzena de femenins, cosa que contribueix a contrarestar paper excessiu dels protagonistes masculins de la història tradicional. A més, els protagonistes provenen de tots els estrats socials possibles: serfs, cavallers, rics, pobres, clergues, monges...

Tot plegat, conforma un llibre complex i detallista, un quadre bigarrat que s’intenta aproximar a com deivia ser aquell Gavà i Eramprunyà medieval que avui en dia ens queda tan i tan lluny.

* Enllaç al llibre sencer:
http://ves.cat/c7pU

publicat per: Josep Campmany i Guillot

FIL PER RANDA

FIL PER RANDA.

El tercer llibre de la col·lecció “La nostra gent” és un llibre de contes. L’autor és l’Alfons Gibert, i el llibre va ser editat pòstumament.

Alfons Gibert va ser el cap de secció de l’arxiu històric municipal abans de l’actual reorganització. Va escriure diversos llibres d’història local, i molts articles per al periòdic Brugués. Però, fins a l’aparició d’aquest llibre, el seu vessant literari era desconegut.

Els textos els va deixar escrits i la seva vídua els va cedir a l’Arxiu Municipal, que amb l’ajuda de l’Associació d’Amics del Museu els va publicar.

Els diversos contes ens porten al Gavà dels anys vint, en diferents històries de protagonistes diversos –en un cas, un gos!– i que geogràficament giren totes al voltant del terme de Gavà.


* Enllaç al llibre sencer:
no està disponible en línia

publicat per: Josep Campmany Guillot

TERRA I ÀNIMA

TERRA I ÀNIMA. El Gavà de quan jo anava a escola.

Aquest és el segon llibre d’Antoni Tarrida, i també el segon dels publicats per l’Associació. El llibre compta, a més, amb magnífiques il·lustracions de Joan Mitjans. L’obra és eminentment etnològica, ja que descriu els usos i costums, i vivències, del Gavà pagès d’abans de la Guerra Civil. Comença per una aproximació generalista, descrivint les activitats econòmiques del poble, el naixement de la indústria i la conformació de les primeres agrupacions socials. Després penetra en l’àmbit familiar, i descriu els bateigs, la infància, el paper de l’àvia, els enterraments...

Passa a continuació a descriure l’escolaritat, des de la perspectiva de l’alumne que era ell. Ens parla del naixement dels Col·legis Nous, dels seus primers mestres, etc. Com a continuació natural a la descripció de l’escola, un nou capítol està completament dedicat als jocs infantils, ben diferenciats els dels nois dels de les noies.

Segueix descrivint la indumentària habitual de l’època, tant per als grans com per als petits, homes i dones; els habits alimentaris, fent especial referència a la matança del porc, a les primeres botigues del poble, i al mercat setmanal dels dimarts; d’aquí, el llibre salta a descriure les feines de les mestresses de casa, tant des del punt de vista de la cuina com de la llar en general. Diversos apartats del llibre estan destinats a descriure la feina dels pagesos gavanencs: el conreu de les sorres, la rutina diària, els costums agrícoles...

Un dels capítols està especialment destinat a descriure el conreu dels espàrrecs i la influència sobre la pagesia local; un altre està dedicat al conreu del blat (cal tenir en compte que el blat era el principal producte conreat a les Sorres); un capítol genèric està destinat a les dificultats a què s’havien d’enfrontar els pagesos de les Sorres (vents, projectes urbanitzadors, inundacions...).

Cap al final, l’autor descriu les diversions i els entreteniments d’aquells gavanencs, les activitats socials i culturals (amb especial esment del cor La Igualtat, les activitats culturals del Centre, la revista L’Aramprunyà...).El darrer dels capítols és un recordatori de personatges i figures que l’autor qualifica d’inoblidables, i que es van significar, per alguna o altra raó, als seus ull d’infant.

http://ves.cat/dzlW
publicat per: Josep Campmany Guillot

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRECS

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRACS. Història de la pagesia gavanenca

Aquest és el primer llibre publicat d'Antoni Tarrida, i tracta de la història de la pagesia local.

El llibre va ser també el primer editat per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà, l'any 2003, que inaugura la col·lecció “La nostra gent”.

El llibre descriu l’evolució del Gavà agrícola, des de les aportacions agrícoles fetes per neolítics, íbers, romans i musulmans, fins a l’estructura agrícola en època medieval. La part principal, però, es fa ressò de la colonització de les Sorres, i els canvis en els conreus que significà aquest episodi d’expansió agrícola. Amb aquesta monografia, Tarrida va més enllà de la petja insinuada per Josep Soler i Vidal amb el llibre sobre la Rompuda de les Marines. Els darrers capítols del llibre es destinen a parlar de l’espàrrec, com a planta singular, i l’arribada d’aquest conreu a la ciutat.

També explica el lligam entre els pagesos gavanencs i aquesta planta, reforçat especialment en l’època de principis del segle XX fins just abans de la Guerra Civil. Un dels capítols especials se centra en el conreu de la planta, les pràctiques tradicionals, la feina que comporta, i l’evolució del conreu en els darrers anys. El darrer capítol d’aquesta part està dedicat a la història de les Fires d’Espàrrecs, des del 1932 ençà.
* Enllaç al llibre sencer:
http://ves.cat/dzl5

publicat per: Josep Campmany Guillot