dilluns, 20 de juny de 2011

BADALONA - ressenya sortida

Diumenge 19 de juny de 2011, a les 09 hores, varem sortir cap a Badalona
per visitar el seu museu i la fabrica d'Anís del Mono.

Al subsòl del Museu de Badalona trobem les Termes i Documenus a hom s’hi conserven uns 3.400 m2. de restes de la ciutat romana de Baetulo, un conjunt excepcional tant per la seva extensió com per l’espectacularitat

d’alguns elements i la seva innovadora museografia.

Seguin l’itinerari, pels principals carrers de Baetulo, vam poder veure les termes properes al fòrum.Ven veure les restes d’un estany o piscina del jardí d’una casa, construïda a finals del segle I dC, i que molt probablement, pertanyia al patrici Quint Licini.

La casa dels Dofins, era una casa benestant romana de finals del segle I aC. la qual és un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana i l’única d’aquestes característiques museïtzada a Catalunya.

També cal destacar, el conducte d’aigües que fou utilitzada en l’època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua a la ciutat.
Un cop acabada la visita al Museu, ens desplacem a la fàbrica d’Anís del Mono.

La fàbrica va ser fundada a Badalona l'any 1870 pels germans Josep i Vicens Bosch i Grau, arribant a ser un dels anisats més importants d’Espanya.
Actualment , el seu sistema de producció segueix sent artesanal, tal i com s'utilitzava fa més de 140 anys.

En la factoria destaquen, per la seva importància històrica, les sales de destil·lació, d'estil modernista, l'arxiu i el despatx del gerent.
El perquè del nom ?

Es diu que la família tènia negocis a Amèrica i que un dels seus vaixells va portar un mico, el qual estava dintre d’una gàbia al pati de la fàbrica.

En aquells temps, la beguda es venia a orri, i la gent que anava a comprar deia, vaig a la fabrica del mono. Això va fer que l'empresa fossi coneguda popularment com la de l’anís del mono.

Aquesta beguda, coneguda popularment com Anís del Mono, el nom enregistrat és” anisado refinado Vicente Bosch”, avui propietat d'Osborne.

En quant a l'ampolla, Vicente Bosch, en un viatge a Paris, va regalar a la seva esposa una ampolla de perfum, de la qual va quedar “prendado”, i demanant permís al perfumista, va comprar els drets de l'envàs, al qual i una vegada posada l'etiqueta, va ser registrada a l'any 1902.