diumenge, 16 de setembre de 2012

EL 1714 A GAVÀ

CONFERÈNCIA  DE  JOSEP  CAMPMANY.

El passat 10 de setembre, a la sala d'actes del Casal d'Entitats Sant Jordi, va començar puntualment la conferència sobre els fets del 1714 a Gavà impartida per l'estudiós local Josep Campmany.

Es van explicar en paral·lel els esdeveniments històrics de la guerra de successió que va acabar amb l'Onze de setembre de 1714, tant des d'una visió general i de conjunt, com a partir de la microhistòria, basant-se en les informacions i dades extretes en la recerca local per trobar respostes a les qüestions generals que planteja la interpretació d'aquells fets.

Així, davant de la qüestió de si aquells fets van constituir una simple guerra civil entre dos projectes profundament espanyols, com sosté el revisionisme històric actual, o bé fou una guerra per les llibertats nacionals de Catalunya, com sosté la historiografia catalanista tradicional, els fets en l'àmbit microhistòric mostren que no es possible una resposta única, sinó que té diverses mirades i interpretacions depenent dels grups socials sota estudi. Així, centrant-se en l'estudi de les elits, que en el cas local estaven constituïdess pel rector de la parròquia, els barons d'Eramprunyà i alguns burgesos barcelonins amb propietats a Gavà, es conclou que aquests van prendre partit o bé per la  causa borbònica o bé per l'austríaca, des del començament del conflicte, i que el posicionament venia motivat, sobretot, pels seus interessos particulars com a membres d'un determinat estament. Des del punt de vista dels poderosos, doncs, la guerra del 1714 esdevé clarament una contraposició entre dos models d'organització de la monarquia hispànica, profundament espanyols i sense cap veleïtat separatista.

En canvi, si l'anàlisi microhistòrica se centra sobre la immensa majoria de la societat, el gruix de la nació, deixant de banda les elits, la resposta és diferent. Així, en el cas de Gavà, els 80 caps de casa del terme i les seves famílies de masovers, bracers o propietaris rurals,només prenen partit i s'involucren personalment i activament en el conflicte quan la disputa successòria ja s'ha tancat amb la pau d'Utrech, els exèrcits borbònics entren al país, es comencen a comportar com a forces d'ocupació sense fer cap cas de les lleis de la terra, i la ciutadania percep que les Constitucions, usos i costums catalans estaven en perill, a semblança dels Furs valencians i aragonesos anul·lats el 1707 i el 1710.

És en aquesta etapa del conflicte, entre el 1713 i 3l 1714, que trobem per  primer cop pagesos d'Eramprunyà i de Gavà directament involucrats en la guerra, sempre com a voluntaris, i sempre del costat dels resistents als borbònics. L'estudi de la microhistòria, en aquest cas, deixa meridianament clar que, en aquesta fase, la lluita i la involucració dels
gavanencs d'aleshores no tenia cap objectiu polític respecte l'organització de la monarquia hispànica, sinó que era una lluita clarament en defensa de les lleis i dels drets que conformaven la personalitat nacional del país català.
La conferència s'acabà recordant com havia perdurat en la memòria oral local el conflicte del 1714, i com aquesta memòria oral fou recuperada l'any 1922 per donar nom a un dels principals carrers de la ciutat.

Podeu trobar més informació als següents llocs web:



* Capítol de llibre: http://ves.cat/bltP


* Diapositives de la conferència: http://ves.cat/bltQ