AMB MOTIU DEL CINC-CENTS ANIVERSARI DEL TRASLLAT DE LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS AL SITJAR, EL COR DE CANT GREGORIÀ DE GAVÀ, ORGANITZA PER AL DISSABTE 12 DE JUNY DE 2010 A 2/4 DE 7 DE LA TARDA:
VESPRES A BRUGUERS.
Petit esbós històric de l'ermita de Bruguers
L'ermita de Bruguers és al costat del camí de Begues, en un petit coll denominat Sitjar, que es documenta ja el 987, quan un clergue hi tenia cases. L'existència del clergue ens suggereix que, ja aleshores, hi havia algun edifici religiós; a prop hi ha un cementiri medieval on aparegué una làpida de l'any 945. El topònim Sitjar indica que hi havia sitges, dipòsits d'emmagatzematge. Cap al 1100 s'hi documenta la casa d'un potentat barceloní i, entre els segles XII i XIV, una farga, un colomar i una casa fortificada, propietat dels castlans d'Eramprunyà. De pocs anys abans tenim notícies més precises de l'ermita. L'actual edifici té dues parts ben diferenciades. La més antiga és l'absis romànic, del segle XIII, vestigi d'un primer temple que era dedicat a Santa Maria Magdalena. Amb el temps, aquell primitiu temple esdevingué un simple oratori de camí, que amb els anys quedà malmès i abandonat.
Més amunt de la muntanya, ja des de finals del segle XII, els fidels veneraven una marededéu trobada en una cova de la cinglera: la Mare de Déu de Bruguers. De la seva petita capella encara se'n poden veure les ruïnes, prop del castell. El culte era servit per deodates, comunitat de dones lliurades al servei diví. Els Marc, quan esdevingueren senyors del castell d'Eramprunyà, promogueren aquest culte, però la guerra civil catalana de 1462-1472, a més de destruir el castell, provocà la destrucció de l'ermita. Fou llavors, prop de l'any 1500, que els jurats de Gavà i Castelldefels decidiren reconstruir el vell oratori del Sitjar per substituir-la. Pagaren l'ampliació que avui admirem: la nau, el cor, i la portalada goticorenaixentista. L'any 1509, acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu de Bruguers fou baixada entronitzada a la nova ermita.
Els barons, l'any 1548, projectaren convertir l'ermita de Bruguers en un monestir de frares, idea que no reeixí. Des d'aleshores, els barons s'anaren desentenent de l'ermita, i els preveres que nomenaven només es preocupaven de cobrar-ne les rendes. Llavors, els vassalls començaren a administrar el culte. Els jurats i el rector de Gavà nomenaren uns ermitans, que vivien de l'almoina, i els fidels pagaren, el 1593, un magnífic retaule renaixentista per a l'altar. Cada setembre, per la diada de la Mare de Déu, i a la primavera, per Pasqua, una gernació pujava en romeria des de Gavà. Per organitzar els aplecs, a la parròquia de Sant Pere de Gavà s'instituí una confraria, documentada ja el 1627. Actualment, l'ermita i la mujada i mitja de terres circumdants formen part de les propietats de la parròquia de Sant Pere de Gavà. L'actual ermita de Bruguers, que fou malmesa durant la revolució de 1936, presenta l'aspecte de diverses restauracions i millores fetes des del 1960 ençà.
500 anys de l'actual ermita de Bruguers
L'any 1504 finalitza la remodelació d'un antic oratoride camí per adequar-lo com a capella per a la Mare de Déu de Bruguers. Aleshores es va demanar llicència al bisbe de Barcelona per traslladar-hi la imatge i els beneficis eclesiàstics de l'antiga ermita de Bruguers que, destruïda, estaba situada prop del castell d'Eramprunya.
El 6 de juny de 1509, el bisbe de Barcelona, Enric de Cardona, va concedir el permis, i el trasllat va tenir lloc el 15 del mateix mes, amb una solemneprocessó que baixá de l'antiga ermita portant la imatge.
Hi participaren cinc-cents veïns de Gavà, Begues, Castelldefels i Sant Climent, i fou presidida pel baró d'Eramprunya, Francesc Jeroni Marc, el seu germà Lluís Marc, els jurats (autoritats municipals) dels pobles veïns, i el bisbe honorific d'Hipona, Guillem Serra, que presidí la celebració dels oficis.
Fa 500 anys, doncs, es va obrir al culte l'actual ermita de Bruguers.
La imatge de la Mare de Déu
La llegenda explica que un pastor trobà la imatge en una cova l'any 1193, i l'agafà per ensenyar-la als amics. Però en arribar al poble ja no la tenia.
L'endemà la retrobà al mateix lloc, l'agafà de nou, i la lligà al sarró. Arribat a Gavà, havia tornat a desaparèixer: només el braç, trencat, romania lligat al sarró. Davant del miracle, tots els veïns anaren a la cova, on retrobaren la imatge amb el braç trencat.
Vista la voluntat divina de restar a la muntanya, edificaren ben a prop una humil capella, sobre el turó i arran del cingle. El poeta Jaume Marc II, l'any 1387, encarregà la confecció d'una nova imatge, d'alabastre, que és la que actualment es conserva.
imatge, textos i música, cedits pels promotors de l'activitat.
Dissabte 29 de maig de 2010
L'itinerari programat, per a la tarda, va ser la visita al Centre Històric. Varem començar el nostre recorregut a la plaça de la Fira on es troba l’escultura eqüestre del comte Borrell II, i des del mirador de la mateixa plaça, vam admirar la majestuositat del Castell, així com una panoràmica de la plana. Seguidament i continuant el recorregut vam visitar la capella de Santa Eulàlia, l’arc de n’Aguilar, el conjunt parroquial de Sant Miquel amb la seva cripta, la volta de la Rectoria i el Arxiu municipal de Cardona, on es troba un facsímil d’una copia en pergamí feta al segle XIII de l’original “Carta de Població de Cardona”.
RESUM TROBADA FCAAM
