dijous, 6 de març de 2014

AMICS MUSEU DE GAVÀ / AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA DE GAVÀ

JOAN  MITJANS  PONS
 "in memoriam"

Tots nosaltres trobem a faltar la persona del Joan. És ben cert. Perquè realment ha estat un home singular en el tracte amb tothom. I per això ens trobem avui aquí per destacar-lo i retre-li aquest acte en record seu. Dic això perquè per damunt de tot cal remarcar la seva bonhomia: la franquesa i la bondat en el tracte. Per tant, i si això ens queda ben clar a l’hora de recordar-lo, podrem tirar endavant en la consideració del seu art fotogràfic. I, per a l’entitat, l’Agrupació Fotogràfica Gavà, sempre serà emblemàtic el nom i l’home que ha estat Joan Mitjans Pons.

El Joan va ser un home enamorat d’aquest Gavà que, a ell, li constava com un indret meravellós. La seva càmera va copsar tants i tants detalls, diguem-ne, d’aquells que enamoren. Des de la mirada greu i amb un posat mig escèptic, mig creient d’un altre home singular, trobem en Marian Colomé, poeta i historiador. És el que encapçala aquella sèrie de fotografies seves, les del recull anomenat Testimoni d’un temps, que va ser editat pel nostre Ajuntament ara fa set anys. Aquesta primera fotografia del llibre és, realment, exemplar. Però n’hi ha moltes més que també mereixen el mateix qualificatiu de distinció. N’és una altra la de Josep Soler Vidal, l’historiador, amb un inconfusible aire d’home de lletres i investigador.
 
Vet aquí la riquesa d’oficis i professions que honoren Gavà. Citem-ne només dos noms dins dels oficis: Jaume Colomé i Josep M. Mata, impressors, però també n’hi ha d’altres de molt i molt ben representats: pagès i pagesa, fuster, agutzil, empleat del Casino, paleta, vinater, pintor-actor, electricista, vaquer, escorxador, ferrer, sabater, picapedrer, barber, modista, joier-rellotger, florista, venedor de cupons dels cecs. També, i tant!, de mestressa de casa: la Maria Pons, la mare del Joan, a casa, en la feina de parar taula, portant a les mans un parell de plats. I també hi són representades les professions: els metges, el directiu de banca (la banca d’abans, és clar), el futbolista i comerciant, la professora de piano, i el rector de sant Pere i el vicari, la infermera, el pintor artista, el folklorista...

 
Però també trobem aquelles instantànies de la mainada jugant al carrer. On si no, havien de jugar?, que ens la fa més pròxima als qui hem viscut això de jugar al carrer quan no hi passaven cotxes, o gairebé mai n’hi passaven...

I, per acabar, n’esmentaré una que m’ha fet pensar en una altra obra seva; potser la darrera? Es tracta de la fotografia feta a Josep Mercader, ferrer i pescador, tot en una peça. Allò que em va despertar el record era que la imatge va ser presa davant d’una portalada, d’un barri, elements sobre els quals el Joan hi tenia una gran afecció. Diem això, no en va, perquè la darrera obra d’exposició que ell va fer va ser sobre fotografies de portes, de portalades, alguns panys (em sembla recordar) que va tenir un èxit remarcable, i que ell hi va treballar quan ja es trobava en uns moments delicats, però que ho va fer amb un entusiasme digne del més gran exemple. Aquesta darrera exposició del Joan va tenir el seu espai a la Fundació Hervás Amezcua.

                                                                                                           Manel Alonso Figueres

(Parlament fet a l’Agrupació Fotogràfica Gavà, el dia que l’Associació d’Amics del Museu de Gavà va fer el lliurament d’un plafó commemoratiu de la persona i l’obra de Joan Mitjans Pons)

                                                                                                  Gavà, 25 de febrer de 2014