GAUDÍ I EL MODERNISME (Barcelona)

Dissabte, 24 de març de 2012

Sortida a les 8:30 h des de la plaça de l’Església

Durant un matí podrem conèixer dues de les obres cabdals de Gaudí a Barcelona.

Començarem visitant la Sagrada Família, iniciada el 1882 i que va ser consagrada i declarada basílica menor pel Papa Benet XVI el 2010. En podrem copsar la complexitat estructural i la riquesa decorativa, els canvis que va introduir Gaudí al projecte original i com ha anat evolucionant seguint sempre l’esperit del seu creador.

També visitarem el Palau Güell, residència d’ Eusebi Güell construïda entre el 1885 i el 1890 i restaurada recentment.

En finalitzar, tornarem a Gavà on, qui ho desitgi, podrà dinar al restaurant Les Brases.

Preu socis AAM 40 € (60 € amb dinar inclòs)

Preu no socis 45 € (65 € amb dinar inclòs)

El preu inclou la visita guiada a la Sagrada Família i al Palau Güell i el desplaçament amb autocar.

El dinar al restaurant Les Brases és opcional.

Inscripcions a Viatges Edenia Intergavà

Carrer Major, 24

Telèfon 936 381 955

GAVÀ

ENTREVISTES

Ricard Cervera, president de l’Associació d’Amics del Museu: «un dels pilars de l’èxit del Museu el constitueix l’Associació d’Amics, la societat civil que el recolza i l’esperona».

En aquest número, seguint les entrevistes a les principals entitats de la ciutat, parlem amb en Ricard Cervera i Segura (Gavà, 1960), president de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, una de les més actives en el camp cultural. L’entitat ha estat notícia el 2011 perquè ha celebrat els 30 anys de la seva existència. Avui parlem amb el seu president sobre les seves activitats, objectius i plans de futur.

Quins són els objectius de l’associació, i quines activitats concretes realitza?

El principal objectiu de l’associació és promoure l’interès dels ciutadans envers la tasca cultural que el Museu de Gavà té encomanada. Entre les activitats que portem a terme caldria destacar els viatges i excursions culturals, les conferències, la publicació de llibres (tenim una col·lecció pròpia anomenada «La Nostra Gent») i la realització d’actes d’homentatge a destacats gavanencs sota el lema «In Memoriam». Fins ara, hem homenatjat Marian Colomé, el Doctor Bartomeu Fabrés, Alfons Gibert, Alícia Estrada i Antoni Tarrida.

Parlem ara de xifres: quanta gent sou actualment a l’entitat?

El nombre de socis actuals oscil·la al voltant dels 300.
Rebeu suport econòmic municipal?

El suport que rebem de l’Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural és bàsicament organitzatiu (moltes de les activitats són organitzades conjuntament per l’Associació i el Museu), però des del punt de vista d’aportacions econòmiques és a l’inrevés, la nostra associació fa anualment una petita aportació al Museu, en forma de llibres per a la seva biblioteca.

Com has esmentat, l’entitat està lligada a un equipament, el Museu, que és públic. Té sentit l’existència d’una entitat formada per voluntaris al costat d’un equipament gestionat per l’administració?

Les creacions del Museu i de l’Associació d’Amics van anar molt lligades en el temps. De fet, el gran impuls que ha rebut el Museu es deu fonamentalment a tres factors: Primer, el treball de recerca arqueològica d’uns universitaris que van saber relacionar un esvoranc produït a can Tintorer amb les mines de variscita tan llargament buscades per la comunitat científica en els darrers 100 anys. Segon, la complicitat política del consistori gavanenc ja des dels primers anys de la democràcia, inicialment amb una regidoria específi cament dedicada al Museu i un Patronat des d’on s’han creat unes infraestructures museístiques de primer nivell i s’han atret a Gavà uns gestors i tècnics que han sabut posar en valor les descobertes. Finalment, el tercer pilar de l’èxit del Museu el constitueix, sense cap mena de dubtes, la seva Associació d’Amics, la «societat civil» que el recolza i l’esperona. Indubtablement, fora bó mantenir aquests tres pilars per molts anys.

Els equipaments públics tenen uns programes, uns ritmes i unes activitats que de vegades, per la seva pròpia natura, no coincideixen amb els del món associatiu, amb uns interessos, ritmes i dedicacions sovint diferents. Com s’articula la col·laboració entre Associació i Museu?
Entre l’Associació i el Museu hi ha una relació molt fl uïda, amb una participació directa de responsables del Museu a la Junta Directiva de l’Associació. Malauradament, no hi ha una participació recíproca de l’Associació en el Patronat del Museu i aquesta es fa de manera indirecta per part d’alguns membres a títol particular, però aquesta «anomalia» hauria de ser subsanada en un temps no gaire llunyà pels responsables polítics del Patronat.

«Malauradament, no hi ha una participació de l’Associació en el Patronat del Museu, però aquesta “anomalia” hauria de ser subsanada»

Creieu que la crisi pot ser una oportunitat per posar de valor la tasca de les entitats basades en el voluntariat cívic, com la vostra?

La nostra entitat no rep cap subvenció de les institucions públiques gavanenques, sinó que es financia amb les quotes dels socis, les activitats que porta a terme i alguns fons obtinguts per mitjans competitius. De totes formes, la principal font de recursos és el treball perseverant i desinteressat dels seus socis i, molt especialment, dels membres de les juntes directives que han esmerçat moltes hores de forma altruista per a tirar endavant els múltiples projectes que l’associació ha portat a terme en aquests 30 anys de vida. Penso que és cabdal defugir de la «cultura de la subvenció» i practicar el «voluntariat cívic»t an extés, per exemple, a la societat anglosaxona.

«La nostra entitat no rep cap subvenció de les institucions públiques gavanenques (...) Des del punt de vista econòmic, és a l’inrevés, la nostra associació fa anualment una petita aportació al Museu»

Al llarg i ample del país hi ha moltes entitats com la vostra. Hi esteu vinculats?

Fa 12 anys es va crear la Federació Catalana d’Associacions d’Amics de Museus, de la qual la nostra entitat va ser membre fundador i actualment jo mateix desenvolupo el càrrec de Secretari. Entre d’altres activitats, aquesta federació organitza cada any una Trobada d’Associacions a diverses ciutats del país. Cal destacar que el 2005 vam organitzar la II Trobada de la Federació a Gavà.

«És cabdal defugir de la “cultura de la subvenció” i practicar el “voluntariat cívic” tan extés, per exemple, a la societat anglosaxona»

Quins són els projectes de futur més importants que teniu entre mans?

Ara estem planificant diverses sortides per Catalunya (Alella, Teià, la Sagrada Família de Barcelona, els espais de la Batalla de l’Ebre, Ulldecona...) i un gran viatge a Petra, Jordània, a finals d’any. També preparem un llibre sobre la història de Gavà a l’edat moderna, de la Guerra dels Segadors al 1714.

«Disposem d’un amplíssim patrimoni arqueològic, cultural i natural, i d’un museu de gran nivell nacional i internacional»

Per acabar, quin missatge voleu traslladar als lectors de L’Eramprunyà?

Tenim la sort de disposar a Gavà d’un amplíssim patrimoni arqueològic, cultural i natural, així com d’un museu de gran nivell nacional i internacional i la nostra associació gaudeix d’un reconegut prestigi en l’àmbit català. Ens agradaria transmetre un missatge engrescador a tots els nostres convilatans per a que ens acompanyin i comparteixin amb nosaltres les diverses activitats de difusió del patrimoni que portem a terme.

  

PEUS DE FOTO:

• El logotip de l’entitat està inspirat en el disseny de les incisions que decoren la Venus de Gavà trobada a les mines neolítiques, i es va dibuixar l’any 1985.
• Ricard Cervera i Segura, president de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i secretari de la Federació Catalana d’Associacions d’Amics dels Museus.
• Membres de l’entitat en una de les darreres visites culturals organitzades. En aquesta ocasió van visitar, durant diversos dies, les esglésies romàniques de la Vall de Boí, l’octubre de 2011. Podeu consultar les activitats de l’entitat en línia a través d’internet, al bloc: amicsmuseudegava.blogspot.com

Entrevista publicada el 9 de gener de 2012 al  periòdic d'informació municipal L'ERAMPRUNYÀ,  núm 101.

LA CELLA VINARIA DE TEIA I ALELLA - ressenya sortida

Dissabte 11 de febrer de 2012 a les 09:30 hores, 

sortint des de la plaça de l’Església de Gavà cap a Teià a hom arribem sobre les 10:15 hores.

L’autocar ens deixa justament a l’entrada del C. A. T. (Centre d’Acollida Turística) a hom desprès de prendre,“podríem dir un “café” o “tallat”, pasem a la sala d’audiovisuals a om tenim una petita projecció de l’antiga roma vitivinícola.

Finalitzada la projecció, ens desplacen al Parc Arqueològic Cella Vinaria a om coneixerem com era el conreu, producció i comercialització del vi en època romana, que justament hi es davant del CAT.

La cella vinaria de Vallmora (Teià): el vi laietà

El celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la Laietania romana amb activitat documentada entre els segles I aC i V dC.

Descobert per Lluis Galera el 1.966, el jaciment permet explicar com s’elaborava el vi a l’època romana. Conserva vestigis de les sales de premsat (torcularia), dels dipòsits de most (laci) i de tines de ceràmica semisoterrades (dolia defossa) per a la fermentació i l’envelliment del vi.

Com es feia el vi en una cella vinaria?

Un cop veremat, el raïm es duia a la sala de premsat, on es trepitjava. El most queia a un dipòsit i després es transvasava a les tines de fermentació.

Els mestres vinaters tenien cura de la fermentació i envelliment del vi fent-li diversos tractaments segons els gustos de l’època. El vi es clarificava amb cendra i s’hi podia afegir aigua de mar i fruites macerades que l’aromatitzaven i el suavitzaven. Després d’aquests tractaments, el vi es deixava envellir.

Finalment, el vi s’envasava en àmfores, on normalment hi constava escrita la seva procedència i capacitat. Les àmfores es tancaven amb taps de suro segellats amb guix i es carregaven apilades a les bodegues dels vaixells per al seu transport.

De tornada a l’autocar, ens dirigim cap a Alella, fent un petit recorregut pels seus carrer i així conèixer algunes de les seves masies i, a l’hora prevista, gaudir d’un bon dinar.

Sobre les 16:00 hores, tot ” xino” “xano” ens dirigim al Celler Cooperatiu Alella Vinícola a hom ens esperava la Srta. Gemma, la qual ens va acompanyar durant tota la visita al celler, aclarint les nostres dubtes mitjançant les preguntes envers la nostra ignorància sobre l’etnologia. Finalitzen la visita amb un tast de vi.

Aprofiten aquestes línees per donar les gracies a totes les persones que ens han acompanyat durant tot el dia així com també a qui no havem pogut gaudir d’aquesta sortida, saben que l’esperem a la propera.

DOS MIL ANYS D’HISTÒRIA DEL VI. LA CELLA VINARIA DE TEIA I L’ALELLA - sortides

Dissabte, 11 de febrer de 2012

Sortida a les 9.30 h en autocar des de la plaça de l’Església de Gavà.

Aprofitant l’estada al Museu de Gavà de l’exposició “Alimentum. Menjar i beure en època romana”, us proposem una excursió que ens permetrà unir passat i present de la producció vitivinícola, des de Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià (Foto: Sebastià Giralt, Flikr, 2009) les arrels en època romana fins a la  moderna producció del segle XXI.

Al Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià (El Masnou) coneixerem com era el conreu, producció i comercialització del vi en època romana.

Després farem una visita al Celler Cooperatiu d’Alella i una passejada pel poble que ens permetrà conèixer l’arquitectura i la seva història, sempre lligada a la producció del vi.

Preu socis 45 €

Preu no socis 50 €

Inscripcions al telèfon del Museu, 93 263 96 10

El preu inclou la visita guiada a la Cella Vinaria, visita i tast a la Cooperativa, dinar al restaurant Can Duran, visita guiada a Alella, i l’autocar.

SOPAR HISTÒRIC

Divendres 3 de febrer de 2012

Gavà, una finestra a l’antiga Roma a través de la cuina.

El proper divendres 3 de febrer a les 20.30 h, el Museu de Gavà i el restaurant Los Soprano uneixen el passat i el present en un sopar temàtic ambientat a l’època romana.

Juana M. Huélamo i Josep M. Solias ens explicaran la historia tècniques i anècdotes de la gastronomia romana, que serà interpretada per Òscar Manresa i el seu equip.

Veniu a gaudir d’un sopar amb gustatio, prima mensa i secunda mensa elaborats amb productes mediterranis com fa 2.000 anys.

Informació i reserves:

Restaurant Los Soprano

Carrer de Salvador Lluch, 30

(Parc de la Torre Lluch )

08850 GAVÀ

Telèfon 93 638 92 92

SOPAR HISTÒRIC

Divendres 3 de febrer de 2012

Gavà, una finestra a l’antiga Roma a través de la cuina.

El proper divendres 3 de febrer a les 20.30 h, el Museu de Gavà i el restaurant Los Soprano uneixen el passat i el present en un sopar temàtic ambientat a l’època romana.

Trobareu més informació en els documents adjunts.

Informació i reserves:

Restaurant Los Soprano

Carrer de Salvador Lluch, 30 
(Parc de la Torre Lluch )

08850 GAVÀ

Telèfon 93 638 92 92

LA CUINA ROMANA PER DESCOBRIR I PRACTICAR

A la sala d’actes del Museu de Gavà.

Dijous 19 de gener de 2012 a les 19.30 h

Dijous 19 de gener, es presenta una curiosa i interessantíssima publicació sobre la gastronomia de la Roma antiga, editada per Farell Editors.

L'obra, escrita en català, desgrana al llarg de les seves 143 pàgines, curiositats, certeses i investigacions al voltant de la cuina romana, realitzant una breu posada al dia dels actuals coneixements sobre aquesta faceta tan sensitiva de la cultura quotidiana romana.

La publicació consta de 56 receptes, dividides en múltiples apartats: entrants, cassoles i potatges, cereals i pans, bolets, carns, aus, peix i marisc, salses i condiments, postres i begudes.

Inclou també un repàs, des del punt de vista de l’arqueogastronomía, de l'alimentació romana: es contemplen les espècies vegetals o animals, els condiments, les diferents begudes ... fins aterrar en l'espai culinari. Hi ha un capítol dedicat a l'àmbit de la cuina, els instruments utilitzats en la seva elaboració o els menjars del dia ...

Per acabar, el llibre ofereix al lector informació d'interès sobre les fonts del coneixement així com bibliografia complementària.

Gràcies al seu llenguatge senzill, que, en cap moment fuig del rigor científic, els autors es dirigeixen a una àmplia gamma de lectors, amb la intenció que la pràctica culinària que pugui derivar de la seva lectura, permeti no tan sols conèixer, sinó també disposar de les bases adequades per experimentar i compartir una part de la vida privada dels nostres avantpassats, convertint així la història en una experiència sensorial única.

Juana M. Huélamo i Josep M. Solias, arqueòlegs i autors del llibre, són l’ànima de KuanUm, grup de professionals dedicat a l’estudi, la difusió i la recreació del patrimoni cultural, especialment en les seves vessants lúdiques i de vida quotidiana. La seva línia principal d’actuació està lligada a la recuperació de la gastronomia històrica des de la recerca arqueològica, literària i documental. En aquest sentit, ha encunyat la paraula ARQUEOGASTRONOMIA per a expressar aquest camp de coneixement del passat.

SOPAR HISTÒRIC

Divendres 3 de febrer de 2012, a les 20.30 h

Al restaurant Los Soprano (carrer de Salvador Lluch, 30 – Parc de la Torre Lluc)

Amb aquest sopar – tertúlia tindreu oportunitat de tastar els sabors i olors de la cuina de l’antiga Roma.

El coneixement dels historiadors Juana M. Huélamo i Josep M. Solias, i l’art de la cuina de l’equip de restauradors de Los Soprano ens sorprendran amb un sopar evocador i singular.

Inscripció al telèfon de Los Soprano, 93 638 92 92

ALIMENTUM. MENJAR I BEURE EN ÈPOCA ROMANA

Del 13 de desembre de 2011 al 26 de febrer de 2012
Museu de Gavà (Plaça de Dolors Clua, 13-14

A partir de dimarts 13 de desembre, el Museu de Gavà acull l’exposició “Alimentum”, que ens proposa un viatge en el temps per conèixer els aliments i la gastronomia de l’antiga Roma a través dels sentits.

L’exposició, estructurada en dotze temes, constitueix un viatge al coneixement dels diversos aspectes relacionats amb el menjar romà. La mostra s’inicia parlant del coneixement que tenim sobre l’alimentació en l’època romana a partir de la literatura i l’arqueologia. Es passa tot seguit a veure quins eren els cereals i la carn i el peix que es consumien en aquella època. La mostra també explica de quina manera es cuinaven els aliments i, finalment, ens parla de com es menjava, les formes a la taula o les espècies i condiments.

L’exposició es complementa amb materials arqueològics originals, la recreació d’un triclini romà, una vitrina oberta amb aromes culinaris, una jardinera amb condiments vegetals vius, còpies de receptes per endur-se a casa, un espai de jocs infantils i un espai de consulta bibliogràfica i documental.

HORARI DE VISITA

De dimarts a divendres, de 9.30 a 13 i de 17 a 20 h

Dissabtes, d’11 a 14 i de 17 a 20 h
Diumenges, d’11 a 14 h
Dilluns, 25/12 i 1/1 tancat

JORNADA DE PORTES OBERTES AL PARC ARQUEOLÒGIC

Diumenge 18 de desembre, a partir de les 10 hores

Parc Arqueològic Mines de Gavà (c/ de Jaume I, 7)

El proper diumenge 18 de desembre, el Parc Arqueològic Mines de Gavà celebra una Jornada de Portes Obertes coincidint amb les Festes de Sant Nicasi, patró de la ciutat.

Us convidem a visitar el Parc, conèixer el món dels nostres avantpassats de fa 6.000 anys i les sorprenents mines en galeria més antigues d’Europa!

Farem visites guiades.
L’horari d’inici de visites és el següent: 10, 10.30, 11, 11.45, 12.15, i 12.45 h.

Inscripció gratuïta al Parc Arqueològic.
Telèfon 932 639 610.
Places limitades.

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “1962. L’ANY DE LA NEVADA A GAVÀ

Dijous 15 de desembre de 2011, a les 19.30 h
Centre d’Història de la Ciutat (C/ de Salvador Lluch, 22)

Els darrers mesos de l’any 1962 van ser excepcionals des del punt de vista meteorològic.

El 25 de setembre es van produir uns terribles aiguats i, exactament tres mesos després, el dia de Nadal, moltes poblacions de la costa barcelonina es van veure sorpreses per una forta nevada.

L’any 2012 farà 50 anys d’aquests fets i des del Centre d’Història de la Ciutat i el Museu de Gavà volem recordar com era Gavà l’any 1962.

Us convidem a la presentació del projecte i us engresquem a participar-hi compartint els vostres records.

LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA SALVADOR LLUCH REP EL NOM D’ANTONI TARRIDA.

El cronista de la vida gavanenca, que va morir l’any 2010, va rebre un sentit homenatge pòstum.

L’Associació d’Amics del Museu i l’escola Salvador Lluch van organitzar un acte in memoriam a Antoni Tarrida el 25 de novembre. En el transcurs de l’acte es va posar el seu nom a la biblioteca de l’escola. En el mateix acte l’alumnat va exposar els treballs que han elaborat en memòria d’aquest antic alumne i es va procedir a la lectura de les vinyetes de l’auca que van compondre. A més, en col·laboració amb el Centre d’Historia de la Ciutat, es va fer una exposició.

La vídua d’Antoni Tarrida, Maria Cardona, i les dues filles, Quimeta i Isabel, van seguir l’acte molt emocionades. Maria Cardona va explicar que malgrat no esperar-se aquest homenatge l’havia encantat “perquè ell s’ho mereixia, era una persona molt bona”. La seva filla gran Quimeta va agrair públicament l’homenatge “ens sentim immensament honrats ja que la seva memòria quedarà per sempre perpetuada. També ens demostra la gran estima que tots els hi teniu”

Els actes in memoriam van ser instituïts per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà l’any 2005. Tenen per objecte honorar els estudiosos que han treballat per millorar els coneixements sobre Gavà, la seva història i la seva societat.

UN AMANT DE GAVÀ

Antoni Tarrida i Pugès va néixer a Gavà l’any 1921 en el si d’una família pagesa. Va formar part de la primera generació d’estudiants del curs 1933-1934 de les llavors acabades d’inaugurar Escoles Graduades Salvador Lluch. Aquell 1934 va publicar el seu primer article en una pàgina del periòdic local L’Aramprunyà. Va acabar els estudis amb la qualificació de “superdotat”. Desprès dels llargs anys de servei militar, Antoni Tarrida va tornar a dedicar-se a fer de pagès.

Entre 1966-1974 va dirigir el periòdic local Brugués i va crear les premis literaris Brugués, el Trobador de la Sentiu i Jacme March; la revista oral Tribuna i el Patronat Històric de Gavà, que va impulsar els homenatges a Pompeu Fabra i Marian Colomé, i moltes activitats més.

Va participar també activament en la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques i va encapçalar la llista de CiU a les eleccions de 1983. Va ser regidor fins al 1985.

Lector voraç i entusiasta de la història local, és autor de tres llibres sobre Gavà: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003), Terra i ànima (2005), i La generació perduda (2010).

Va ser escollit Gavanenc de l’Any 2000 per la seva trajectòria d’estudi i recerca de la història de Gavà. També va rebre un homenatge per part de l’Ajuntament l’any 2010, poc abans de morir, coincidint amb la publicació del seu darrer llibre.

Resenya de l’acte de l’inauguració publicat al periodic el Bruguers l’1/12/2011
fotografía: BAIXIMAGENES / DAVID FERIA

ACTE "IN MEMORIAM" ANTONI TARRIDA

Divendres 25 de novembre de 2011

El proper divendres 25 de novembre, l'Associació d'Amics del Museu i l'escola Salvador Lluch faran un acte "in memoriam" dedicat a l'Antoni Tarrida, en el transcurs del qual s'atorgarà el seu nom a la biblioteca de l'escola.

Els actes s'iniciaran a les 16:00 hores, al pati de l’escola, on els alumnes exposaran els treballs que han elaborat en memòria d'aquest antic alumne.

A les 16:30 hores, l'acte es trasllada a la biblioteca escolar, on es descobrirà un plafó commemoratiu instal·lat a l’entrada, es faran uns breus parlaments i la lectura de les vinyetes de l’Auca que han confeccionat els alumnes del centre.

Amb la col·laboració del Centre d'Història de Gavà, s’ha muntat una exposició a la Biblioteca de l’escola , que romandrà oberta per a les famílies la setmana del 28 de novembre fins al 2 de desembre, de 16:30 a 17:00 hores.

Els actes "in memoriam" van ser instituïts per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà l'any 2005, i tenen per objecte honorar els estudiosos que han treballat per millorar els coneixements sobre Gavà, la seva història i la seva societat. Els actes consisteixen en l'atorgament d'un nom a biblioteques de la ciutat. Fins ara s'han col·locat plafons commemoratius a la biblioteca Marian Colomé (2005), i l'any 2006 es va dedicar a l'Alfons Gibert la biblioteca del Centre d'Història de la ciutat.

Antoni Tarrida i Pugès va néixer a Gavà l’any 1921, en el si d’una família pagesa, vinculada al conreu dels camps de les Sorres. Allà va aprendre a treballar i estimar una terra, un ofici i uns paisatges als que mai va deixar d’estar vinculat.

Va formar part de la primera generació d’estudiants de les aleshores acabades d’inaugurar Escoles Graduades Salvador Lluch, al curs de 1933-1934. Aquell 1934 va publicar el seu article, en una pàgina del periòdic local L’Aramprunyà. Va acabar els estudis amb la qualificació de «superdotat», que li donava dret a cursar gratuïtament els estudis de secundària. Malauradament, només deu dies després de rebre aquesta distinció, va esclatar la Guerra Civil (1936-1939) que va fer naufragar totes les seves expectatives.

Després dels llargs anys de serveis militars, Antoni Tarrida va tornar a la feina familiar: fer de pagès. Però la seva inquietud pels afers col•lectius, i la seva vàlua, el van fer mereixedor ben aviat de llocs de responsabilitat a l’antic Sindicat de Pagesos de Gavà.

Al cap d’uns anys, la seva vocació cultural i la qualitat de la formació rebuda el van portar a dirigir el periòdic local Brugués, entre 1966-1974. En aquesta època, la publicació va esdevenir un catalitzador cultural local, creant els premis literaris Brugués, el Trobador de la Sentiu i Jacme March, la revista oral Tribuna, el Patronat Històric de Gavà, impulsant els homenatges a Pompeu Fabra, Marian Colomé, i moltes més activitats.

Va participar també activament en la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques, i l’any 1983 va ser escollit regidor a l’Ajuntament en un partit catalanista. Lector voraç i entusiasta de la història local, va publicar tres llibres sobre Gavà: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003), Terra i ànima (2005) i La generació perduda (2010). Va morir l’any 2010.

LA VALL DE BOÍ – ressenya sortida

Divendres 7 d’octubre de 2011

a  2/4 de 5 de la tarda, varem sortir de Gavà cap a La Vall de Boí, vam arribar al nostre hotel sobre les 21 hores. (La ruta que ben fer va ser la següent: GAVÀ, Igualada, Tàrrega, Torrefarrera, (on ben fer un petit kit-kat) i continuant per la N-230 cap a Benavarri, El Pont de Suert , i que a pocs km. comença la L-500 que ens portarà fins a BOÍ), Després de sopar, bam fer una petita sortida per conèixer Boí de nit, població d’uns 110 habitants.

Al dia següent, dissabte, al matí, ens adonem de les primeres nevades de la temporada, caiguda durant la nit, però que a mig dia, ja havíem desaparegut. La nostra primera visita del dia, va ser a la Casa del Parc de Boí, on després de visionar un vídeo ens van fer alguns comentaris sobre la flora i fauna del parc.

Mitjançant taxis adaptats a l’alta muntanya, ens desplacen al Parc Nacional d’Aigüestortes, fem un petit recorregut fins al Mirador de Sant Esperit, excel·lent punt panoràmic sobre la ribera de Sant Nicolau. Tornant cap a enrere, comencem un recorregut de 1,5 qm. aprox. amb un desnivell totalment pla, sobre una passarel·la adaptada per a persones de mobilitat reduïda . Malgrat l’aire i el fred, vam gaudir d’un bonic paisatge.

A la tarda, vam visitar l’església romànica de Santa Maria de Taüll, la de Sant Climent de Taüll, i la de Santa Eulalia en Erill la Vall, gaudint des de els seus campanars les panoràmiques de la vall. Ja de retorn cap al nostre hotel, ens aturem a l’església de Sant Joan de Boí, la qual teníem al costat.

Per la nit i malgrat el fred, vam sortir per veure una exhibició de escala mural, la XXI jornada cronoboulder ferradura.

Arribat el diumenge 9, ens dirigim cap a Taüll, on la primera visita es al Mirador de la Santeta, gaudint d’una fantàstica panoràmica de la Vall. Tornant al autocar i continuant la ruta romànica, ens desplacem fins a Caldes de Boí, passejant pels jardins del seu balneari i, a l’hora prevista sortim cap a Barruera, que passejant per els seus carrer arribem a la església de Sant Feliu de Barruera. Un cop acabada aquesta visita, finalitzem el nostre recorregut per la Ruta del Romànic.

Desprès del dinar al nostre hotel, arriba el moment de la sortida cap a Gavà, un cop al autocar, pràcticament tots ben fer una petita migdiada (dic pràcticament tots, perquè el nostre gran conductor Pedro, si que estava despert i ben despert).

Arribem a Gavà sobre les 20:15 hores.

Només em resta donar les gracies a tots els que ens heu acompanyat durant aquest dies desitjant que ho hagueu passat molt bé.

FESTA: GAVÀ, VIU EL PARC

Diumenge 16 d’octubre de 2011 a les 11.30 h.

Tocats del bolet!
Al Museu de Gavà

Una divertida aventura amb en Carlet i la tieta Llenega introduirà els més petits a descobrir el món del bolets. Com s’han de collir, tots els estris del bon boletaire, quines espècies es poden menjar i quines són tòxiques, i un munt de curiositats per iniciar els més menuts en el fascinant món del bolet.

Tot en un entorn idoni, com és el jardí botànic del Museu de Gavà.

12.30 h. Animació infantil.

Amb l’espectacle “El Sarau", a càrrec de la companyia “De Parranda”, al jardí del Museu de Gavà.

Activitats gratuïtes.

No cal inscripció.

RASTRES DE MAMÍFERS

Diumenge 23 d’octubre de 2011, a les 9 h

Sortida de la plaça de l’Església

Farem una sortida al camp per conèixer els mamífers que viuen al Parc del Garraf, el seu comportament, alimentació, etc., a partir dels rastres que ens deixen.

Recorrerem diferents ambients forestals de Begues i Olesa de Bonesvalls amb l’Albert Peris, de Naturalistes en Acció, un expert coneixedor del terreny i d’aquests animals.

Inscripció gratuïta al Museu de Gavà.

Telèfon 932 639 610.

Places limitades.

LA VIDA A PAGÈS

Del 22 de setembre al 6 de novembre de 2011.

El Museu Gavà acull l'exposició "Estudi Masia Catalana" .

L’Obra Social d’Unnim i l’Obra Social “Sa Nostra”, Caixa de Balears, amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i de la Diputació de Barcelona,

organitzen l’exposició La vida a pagès. L’Estudi de la Masia Grup de Catalana, comissariada per Josep Font i Montserrat Solà, que passarà pel Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14; www.museudegava.cat) del 22 de setembre al 6 de novembre en una coorganització amb l’equipament.

L’exposició s’hi inaugurarà dijous 22 de setembre a les 19.30 h amb la conferència L’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’institucionalització cultural del Noucentisme, a càrrec dels seus comissaris, Josep Font i Montserrat Solà.

L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011

L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ, 1981-2011. Una visió retrospectiva.
El darrer dels llibres publicats per l’Associació d’Amics del Museu, i que constitueix el número 7 de la col·lecció “La Nostra Gent”, és de l’arqueòleg Manel Alonso. Ell ha estat president de l’entitat en diverses ocasions, i membre de la junta directiva des de la seva fundació. Es constitueix com l’observador privilegiat que ha viscut en primera persona les vicissituds de l’entitat, que narra i explica amb tot detall.

El llibre comença fent un repàs als antecedents primaris que van portar a la fundació del Museu de Gavà i, com a conseqüència, la mateixa Associació d’Amics que té adherida.Pel que fa a l’entitat, el llibre està estructurat en dues parts. En una primera es repassa de forma general la història de l’associació, fent especial referència als aspectes organitzatius, ideològics i financers. Convé indicar que l’entitat va viure un primer període en què pràcticament va desaparèixer, per renéixer l’any 1988, amb una activitat que ha anat creixent els darrers anys. La segona part està destinada a relatar detalladament les múltiples activitats desenvolupades els darrers trenta anys: viatges, excursions, xerrades, presentacions de llibres i articles... Totes les activitats, fins les més insòlites –com ara l’organització de concerts–, però sempre de caire cultural, que han convertit l’entitat en una de les més grans, en quant a nombre de socis, de la ciutat.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzkj

publicat per: Josep Campmany i Guillot

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS

HISTÒRIA DEL CULTE A LA MARE DE DÉU DE BRUGUERS. 500 anys de la inauguració de l’actual ermita de Bruguers.

El llibre comença amb un repàs exhaustiu de la bibliografia existent sobre aquesta temàtica. Després, fa referència a l’existència d’un mas Bruguers en època medieval, i a les primeres notícies, històriques i llegendàries, del culte a finals del segle XII, associat als senyors del castell d’Eramprunyà.

Molts dels següents capítols estan dedicats a l’evolució del culte durant l’època medieval, especialment en època dels Marc, que li van donar un esplendor i rellevància inigualat, amb l’encàrrec d’una nova imatge d’alabastre, que encara es venera avui en dia.Un punt d’inflexió important es va produir a finals del segle XV, quan de resultes de la guerra civil catalana la capella és destruïda i es decideix edificar-ne una altra a la part de baix, on és ara actualment.

Diversos capítols es dediquen a descriure aquestes obres i les seves vicissituds. El llibre d’en Josep Campmany es va publicar just al cinquè centenari de la inauguració de l’ermita de Bruguers, i recopila la història d’aquest culte des dels seus origens fins a l’actualitat.

Després el llibre se centra en l’època moderna, amb els beneficiaris absentistes i l’auge del culte popular, amb les festes i processon barroques. Un protagonisme popular que va determinar la rellevància de les institucions laiques i seculars –la parròquia de Sant Pere de Gavà– per sobre dels antics barons, amb llargs i àcids plets i conflictes inclosos.

El llibre s’acaba amb uns apèndixs documentals que divulguen els documents més importants relatius a la Mare de Déu de Bruguers, a més de goigs, textos i música, i la llista de capellans, ermitans i administradors de l’ermita.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzjO

per: Josep Campmany i Guillot

L'ARQUEOLOGIA A GAVÀ

L’ARQUEOLOGIA A GAVÀ. Homenatge a Alícia Estrada
El cinquè llibre de la col·lecció “La nostra gent” aplega les contribucions de molts dels arqueòlegs que han treballat a Gavà, i representa una posada al dia, de forma divulgativa, dels darrers resultats de les recerques arqueològiques a la ciutat.

El llibre repassa pràcticament tots els períodes de la prehistòria, que tenen representació a Gavà: des del paleolític i el neolític fins a la baixa romanitat, passant per l’època romana. Els autors són Ramón Álvarez, Amaia Bordas, Ferran Borrell, Josep Bosch, Joan Daura, Joan-Josep Esteban, Pere Izquierdo, Roger Molina, Eva Orri, Manuel Saa, Jordina Sales i Montserrat Sanz.

El llibre es va fer amb motiu de l’homenatge in memoriam que l’Associació d’Amics del Museu va tributar a l’Alícia Estrada, arqueòloga i antiga presidenta de l’entitat. La seva mort, després d’una llarga malatia, va motivar aquest acte de record per part de molts arqueòlegs que foren amics i col·laboradors seus. El llibre inclou també un article inèdit d’Alícia Estrada, que va deixar enllestit poc abans de morir.

El llibre està estructurat en vuit capítols. Al primer es parla dels jaciments plistocens que recentment s’han trobat a Gavà (especialment a les terrasses dels Canyars). Al segon, es fa referència a les descobertes més recents del complex miner de can Tintorer. Al tercer, es parla de les troballes funenàries més recents d’època neolítica, a la serra de les Ferreres. Al quart, es descriuen les troballes d’època romana al terme de Gavà, i al cinquè es fa un estat de la qüestió del jaciment romà de Les Sorres. Al sisè i setè es fa referència a les explotacions de ferro d’època íbero-romana al jaciment de les mines de can Tintorer. Finalment, les autores de l’excavació a la rectoria de Sant Pere de Gavà presenten els resultats que apunten a l’existència d’una basílica paleocristiana al sector.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzlP

publicat per: Josep Campmany i Guillot

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS

GAVÀ: HISTÒRIES MEDIEVALS. 24 personatges gavanencs del passat
Aquest llibre d’en Josep Campmany és un llibre atípic. Es tracta d’un llibre d’història, sobre l’època medieval, a Gavà i Eramprunyà, que enfoca amb dues metodologies diferents, i complementàries.

En primer lloc, el llibre es construeix al voltant de 24 personatges que van existir en realitat –tot i que en algun cas el seu nom és més aproximat que real–, i que van viure a les nostres terres entre l’època romana i els inicis de l’Edat moderna.

Aquests 24 personatges van protagonitzar algun fet, real, que va tenir una certa incidència històrica. Aquests episodis, basats tots en fets reals, es presenten en forma de narrativa històrica, és a dir, en forma d’un relat breu, que explica no només els fets, sinó que intenta recrear l’atmosfera d’una època, d’un moment, d’un món desaparegut.

Seguint a cadascun d’aquests 24 relats històrics, hi ha unes pàgines d’assaig escrites segons la metodologia més ortodoxa: amb notes a peu de pàgina, referències, i un to acadèmic.La composició i les il·lustracions ajuden a distingir la part de relat –que s’il·lustra amb dibuixos fets per Josep Nicolàs– de la part d’assaig –que s’il·lustra amb fotografies.

Cal assenyalar també que el llibre manté la paritat dels personatges: n’hi ha una dotzena de masculins i una altra dotzena de femenins, cosa que contribueix a contrarestar paper excessiu dels protagonistes masculins de la història tradicional. A més, els protagonistes provenen de tots els estrats socials possibles: serfs, cavallers, rics, pobres, clergues, monges...

Tot plegat, conforma un llibre complex i detallista, un quadre bigarrat que s’intenta aproximar a com deivia ser aquell Gavà i Eramprunyà medieval que avui en dia ens queda tan i tan lluny.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/c7pU

publicat per: Josep Campmany i Guillot

FIL PER RANDA

FIL PER RANDA.

El tercer llibre de la col·lecció “La nostra gent” és un llibre de contes. L’autor és l’Alfons Gibert, i el llibre va ser editat pòstumament.

Alfons Gibert va ser el cap de secció de l’arxiu històric municipal abans de l’actual reorganització. Va escriure diversos llibres d’història local, i molts articles per al periòdic Brugués. Però, fins a l’aparició d’aquest llibre, el seu vessant literari era desconegut.

Els textos els va deixar escrits i la seva vídua els va cedir a l’Arxiu Municipal, que amb l’ajuda de l’Associació d’Amics del Museu els va publicar.

Els diversos contes ens porten al Gavà dels anys vint, en diferents històries de protagonistes diversos –en un cas, un gos!– i que geogràficament giren totes al voltant del terme de Gavà.

* Enllaç al llibre sencer:
no està disponible en línia

publicat per: Josep Campmany Guillot

TERRA I ÀNIMA

TERRA I ÀNIMA. El Gavà de quan jo anava a escola.

Aquest és el segon llibre d’Antoni Tarrida, i també el segon dels publicats per l’Associació. El llibre compta, a més, amb magnífiques il·lustracions de Joan Mitjans. L’obra és eminentment etnològica, ja que descriu els usos i costums, i vivències, del Gavà pagès d’abans de la Guerra Civil. Comença per una aproximació generalista, descrivint les activitats econòmiques del poble, el naixement de la indústria i la conformació de les primeres agrupacions socials. Després penetra en l’àmbit familiar, i descriu els bateigs, la infància, el paper de l’àvia, els enterraments...

Passa a continuació a descriure l’escolaritat, des de la perspectiva de l’alumne que era ell. Ens parla del naixement dels Col·legis Nous, dels seus primers mestres, etc. Com a continuació natural a la descripció de l’escola, un nou capítol està completament dedicat als jocs infantils, ben diferenciats els dels nois dels de les noies.

Segueix descrivint la indumentària habitual de l’època, tant per als grans com per als petits, homes i dones; els habits alimentaris, fent especial referència a la matança del porc, a les primeres botigues del poble, i al mercat setmanal dels dimarts; d’aquí, el llibre salta a descriure les feines de les mestresses de casa, tant des del punt de vista de la cuina com de la llar en general. Diversos apartats del llibre estan destinats a descriure la feina dels pagesos gavanencs: el conreu de les sorres, la rutina diària, els costums agrícoles...

Un dels capítols està especialment destinat a descriure el conreu dels espàrrecs i la influència sobre la pagesia local; un altre està dedicat al conreu del blat (cal tenir en compte que el blat era el principal producte conreat a les Sorres); un capítol genèric està destinat a les dificultats a què s’havien d’enfrontar els pagesos de les Sorres (vents, projectes urbanitzadors, inundacions...).

Cap al final, l’autor descriu les diversions i els entreteniments d’aquells gavanencs, les activitats socials i culturals (amb especial esment del cor La Igualtat, les activitats culturals del Centre, la revista L’Aramprunyà...).El darrer dels capítols és un recordatori de personatges i figures que l’autor qualifica d’inoblidables, i que es van significar, per alguna o altra raó, als seus ull d’infant.

* Enllaç al llibre sencer:

http://ves.cat/dzlW

publicat per: Josep Campmany Guillot

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRECS

PAGESOS, SORRES I ESPÀRRACS. Història de la pagesia gavanenca

Aquest és el primer llibre publicat d'Antoni Tarrida, i tracta de la història de la pagesia local.

El llibre va ser també el primer editat per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà, l'any 2003, que inaugura la col·lecció “La nostra gent”.

El llibre descriu l’evolució del Gavà agrícola, des de les aportacions agrícoles fetes per neolítics, íbers, romans i musulmans, fins a l’estructura agrícola en època medieval. La part principal, però, es fa ressò de la colonització de les Sorres, i els canvis en els conreus que significà aquest episodi d’expansió agrícola. Amb aquesta monografia, Tarrida va més enllà de la petja insinuada per Josep Soler i Vidal amb el llibre sobre la Rompuda de les Marines. Els darrers capítols del llibre es destinen a parlar de l’espàrrec, com a planta singular, i l’arribada d’aquest conreu a la ciutat.

També explica el lligam entre els pagesos gavanencs i aquesta planta, reforçat especialment en l’època de principis del segle XX fins just abans de la Guerra Civil. Un dels capítols especials se centra en el conreu de la planta, les pràctiques tradicionals, la feina que comporta, i l’evolució del conreu en els darrers anys. El darrer capítol d’aquesta part està dedicat a la història de les Fires d’Espàrrecs, des del 1932 ençà.
* Enllaç al llibre sencer:
http://ves.cat/dzl5

publicat per: Josep Campmany Guillot

Presentacio-llibre-30-anys-AAMG.wmv

Presentacio-llibre-baronia-Eramprunya2.wmv