dimecres, 22 de juny del 2011

VENUS, LLUM DE GAVÀ - exposicions

Del 25 de juny al 28 d'agost de 2011

El Museu de Gavà presenta l’exposició col·lectiva “Venus, llum de Gavà”, una selecció de 68 quadres que reinterpreten la Venus sota la mirada de quatre artistes d’àmbit estatal, Francisca Blázquez, Isabel Jurado, Rafael Aguilera i Abraham Vázquez.

L’exposició, que es podrà veure fins al 28 d’agost de 2011, s’inaugurarà el proper dissabte 25 de juny, a les 19.30 h, al Museu de Gavà, pl. de Dolors Clua, 13-14. GAVÀ.

Fa més de 5.000 anys, els pobladors de Gavà ja s’iniciaren en el treball artístic impregnant de bellesa joies i ceràmiques. La Venus de Gavà és una figureta femenina de ceràmica, que fou trobada a l’interior de les mines neolítiques de variscita. La Venus, com popularment se la coneix, és una peça única que simbolitza la fertilitat i ha esdevingut símbol del jaciment, però també de la ciutat de Gavà.

Francisca Blázquez, Isabel Jurado, Rafael Aguilera i el gavanenc Abraham Vázquez, sota el comissariat de Joan Lluís Montané, ens presenten un recull d’obra que fusiona passat i present, i que reinterpreta l’espectacular figureta i el seu simbolisme per a l’espectador contemporani.

Francisca Blázquez, artista multidisciplinar i pintora nascuda a Madrid, creadora del dimensionalisme, aborda la Venus des del punt de vista energètic, des de la realitat que no es veu, però que existeix, i que li confereix consciència i coherència a la forma i a la matèria, a més a més d’altres estadis i elements. Autora de més de 400 exposicions en disset països de tres continents, amb obra en importants col·leccions i museus de diferents països, posseeix una escultura en el context dels JJOO de Beijing. La seva creació irradia llum, energia i força vital, i destaca pel color. Per a l’ocasió, pinta l’esperit de la deessa de la fertilitat i de l’abundància. Els antics creien que la fertilitat era, i és, abundància còsmica, cosa que per dret ens pertany.

Abraham Vázquez, conegut joier i ara pintor, resideix a Gavà. Amb obra en col·leccions i institucions nacionals i d’altres països, creador del Grupo de Joyería EVA, exresponsable del prestigiós Espacio Vanguardia de Iberjoya-Madrid, és també autor d’innumerables exposicions i desfilades, muntatges i instal·lacions. Les peces presentades es caracteritzen pel seu compromís contemporani, per la dinàmica de colors i formes, i per la interpretació de la Venus en clau actual. S’hi reconeix una Venus femenina, una Venus dona que desenvolupa la seva actitud i la seva ment, i una dinàmica pròpia de l’existència aquí i ara en connexió amb el temps immemorial, amb la història que és el present, amb l’avui de cada dia i de sempre.

Isabel Jurado és pintora, dibuixant, gravadora, autora d’instal·lacions significatives a Amèrica i Europa, i d’innumerables creacions. Resideix a Lucena (Còrdova, Andalusia), des d’on ha recollit nombrosos premis i distincions, i on té una sala dedicada al mateix Museu de Lucena. L’obra de l’artista connecta amb la Venus a partir de la dinàmica femenina. Es relaciona amb la dona mare, però també amb la dona actriu; és a dir, actriu de si mateixa que es converteix en força motriu de l’avui. Per a la Isabel, la Venus és la comprensió de la dona en estat pur.

Rafael Aguilera, pintor, gravador, dibuixant, autor d’instal·lacions, conegut creador internacional, posseeix obres en col·leccions públiques i privades d’Europa i Amèrica, fonamentalment. L’autor accedeix a la Venus de Gavà des de la perspectiva del mite, de l’al·legoria, d’allò que és totèmic circumscrit al terreny del símbol i que després converteix en força expressiva femenina. Rafael Aguilera posseeix una gran producció i és capaç de transcendir el seu univers literari per connectar-se amb les profunditats de la realitat existencial per superar-les de nou plasmant allò que és fonamental.

Trobada a les mines de variscita, mineral semipreciós per confeccionar joies utilitzat des de l’època neolítica, la Venus de Gavà és la llum de Gavà. És la llum de Gavà perquè és una de les singulars representacions religioses del neolític existents a la península, punt de connexió i de concentració aglutinadora del llegat del passat en l’instant, en l’existència de l’ésser.


Joan Lluís Montané
Membre de l’Asociación Internacional de Críticos de Arte (AICA)
i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)

dilluns, 20 de juny del 2011

ESTATUTS DE L'ASSOCIACIÓ

ESTATUTS  DE  L'ASSOCIACIÓ
D'AMICS  DEL  MUSEU  DE  GAVÀ



ARTICLE PRELIMINAR

L’entitat s’anomenarà ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ i es regirà per aquests estatuts i pels acords que vàlidament prengui l’assemblea general de socis i/o la junta directiva, dins de l’àmbit de llur respectiva competència, per les normes contingudes en les disposicions sobre el Règim d’associacions i en les de caràcter general vigents. Per tant, l’Associació tindrà personalitat jurídica i podrà exercir accions legals.

TÍTOL PRIMER - Sobre els fins socials.

Article 1. Per tal de promoure l’interès dels ciutadans envers la tasca cultural que el Museu de Gavà té encomanada, es crea aquesta associació a l’esmentada localitat.

Article 2. La creació d’aquesta associació té com a finalitat principal col·laborar amb el Museu de Gavà en la millora de la difusió i participació de les seves activitats, per tal de facilitar la integració dels ciutadans i de les entitats en les diferents tasques que porta a terme el Museu.

Article 3. Una altra finalitat serà, també, promoure, organitzar i divulgar el coneixement del patrimoni natural, l’històric i l’arqueològic—matèries la investigació de les quals té assumides el Museu de Gavà–, i contribuir a la conscienciació ciutadana de la necessitat de conservar-los, tot cooperant, si escau, amb altres entitats.

Article 4. L’àmbit d’acció de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà serà el territori de Catalunya.

TÍTOL SEGON - El domicili social.

Article 5. El domicili social de l’Associació serà a la ciutat de Gavà, plaça de Dolors Clua, 13-14, (Baix Llobregat).

TÍTOL TERCER - De l’assemblea.

Article 6. L’assemblea general de socis en serà l’òrgan sobirà, i les decisions que adopti, d’acord amb aquests estatuts, són obligatòries per a tots els associats.

Article 7. Les assemblees generals podran ser ordinàries i extraordinàries:

          a) Les ordinàries seran convocades per la junta directiva i es realitzaran anualment, dins del primer quadrimestre, a fi d’exposar la memòria de l’exercici corresponent a l’any anterior, examinar l’estat de comptes, aprovar el pressupost i, si escau, elegir nova junta directiva.
          b) Les extraordinàries podran ésser convocades per iniciativa de la junta directiva, o bé, a petició, com a mínim, del 10 per cent dels associats.

Article 8. La convocatòria de l’assemblea general es farà nominalment per escrit a tots els socis, amb quinze dies naturals d’antelació, com a mínim.

Article 9. Les convocatòries expressaran el lloc concret de la reunió, la data, l’hora, en primera convocatòria i en segona, i l’ordre del dia amb el detall dels assumptes per tractar.

Article 10. L’assemblea general es considerarà vàlidament constituïda, en primera convocatòria, quan hi hagi la meitat més un dels socis i, en segona, sigui quin sigui el nombre d’assistents.

Article 11. La mesa que presideixi l’assemblea serà constituïda, com a mínim, per un president, un secretari i un vocal.

Article 12. Els acords que es prenguin a l’assemblea seran per votació entre els assistents i per majoria simple, llevat del cas de dissolució, previst en el títol setè.

Article 13. De cada assemblea s’aixecarà acta, que haurà de ser llegida i, si escau, aprovada a l’inici de l’assemblea següent.

Article 14. Les funcions i competències de l’assemblea general seran les següents:
          a) Conèixer i aprovar, si escau, l’actuació i els projectes de la junta directiva.
          b) Aprovació dels pressupostos.
          c) Aprovació dels estats de comptes.
          d) Fixar les quotes que se s’hagin sotmès a aprovació.

          e) Elegir i revocar els càrrecs de la junta directiva.
          f) Aprovar i modificar, si cal, aquests estatuts i el reglament de règim interior.
          g) Acordar la dissolució de l’Associació, prevista en el títol setè d’aquests estatuts.
TÍTOL QUART - De la junta directiva.

Article 15. La junta directiva de l’Associació es compondrà d’un mínim de set membres i un màxim de quinze. Un dels vocals ho serà per designació del Museu de Gavà i, els altres membres, per elecció de l’assemblea general.

Article 16. Els càrrecs de la junta directiva seran els següents: president, secretari, tresorer i vocals, i es triaran entre els membres de la junta. Tots els esmentats càrrecs tindran veu i vot.

Article 17. La durada dels càrrecs de la junta directiva serà de dos anys i reelegibles, fins a un màxim de dos períodes. Els càrrecs, i també els vocals, restaran sempre a disposició de l’assemblea general.

Article 18. La junta directiva, com a òrgan gestor de l’Associació, tindrà les funcions i atribucions següents:
          a) Vetllar per l’acompliment dels acords presos a l’assemblea.
          b) Elaborar el reglament de règim interior de l’Associació.
          c) Elaborar el pressupost anual d’ingressos i de despeses, i rendir-ne comptes a l’assemblea general.
          d) Proposar a l’assemblea les quotes ordinàries i extraordinàries que calguin.
          e) Acceptar donatius i llegats per a destinar-los a les finalitats de l’Associació.
          f) Gestionar amb els ens públics i privats i amb particulars la col·laboració necessària per a                
l'acompliment dels seus objectius.
          g) Representar l’Associació de manera legal, judicial i administrativa.
          h) Convocar de manera ordinària i extraordinària l’assemblea.
          i) Programar i gestionar les activitats culturals de l’Associació.
          j) Qualssevol altres atribucions que siguin de la seva competència per al desenvolupament de les funcions que té encomanades.

Article 19. Les funcions de cadascun dels membres de la junta directiva seran les següents:

President:
          a) Assumirà la representació legal, judicial i administrativa de l’Associació dins els límits que l’assemblea acordi d’atorgar-li.
          b) Presidirà i moderarà les sessions i les deliberacions de la junta directiva.
          c) Vetllarà per l’acompliment dels acords presos a la junta directiva.
          d) Qualsevol altra funció que li sigui delegada per la junta i/o per l’assemblea.
Secretari:
          Assistirà a totes les sessions de la junta, n’aixecarà acta, exercirà la facultat certificant i tindrà cura de   la correspondència i del registre de socis.
Tresorer:
          Portarà els comptes de l’Associació i vetllarà per tot el que faci referència al seu càrrec.
Vocals:
          Assistiran a les reunions de la junta i en formaran part amb veu i amb vot, i col·laboraran en les diverses tasques organitzatives de l’entitat.

Article 20. La junta directiva es reunirà, en sessió ordinària, una vegada al trimestre com a mínim i, en sessió extraordinària, quan ho demanin una tercera part dels membres que la componen. Totes les sessions es convocaran amb un mínim de cinc dies, i s’especificarà a la convocatòria la data, l’hora, el lloc i l’ordre del dia.

Article 21. Les sessions seran vàlides sempre que hi assisteixi més de la meitat dels membres de la junta. En cas contrari es farà una nova convocatòria, en la qual, si no s’arriba al quòrum estipulat, els assistents podran convocar assemblea general.

Article 22. Tots els acords de la junta directiva seran adoptats per majoria absoluta en primera votació, o majoria relativa en segona.

Article 23. La junta presentarà anualment, abans d’acabar el primer quadrimestre, la memòria de l’exercici anterior a l’assemblea general, amb un resum de l’estat de comptes, de la gestió realitzada i dels projectes en curs d’execució.

Article 24. L’exercici econòmic s’obrirà el dia 1 de gener i es tancarà el 31 de desembre del mateix any.

Article 25. La junta directiva establirà el cobrament de quotes als associats i acceptarà tots aquells ingressos que es determinen en l’article 18, apartat e). Tots els ingressos, tant els regulars com els atípics, es destinaran a subvenir les despeses de l’Associació en l’execució del programa d’activitats. L’import de les quotes serà proposat per la junta a l’assemblea general per a ser aprovat, i també totes les modificacions o aportacions extraordinàries que siguin convenients.

TÍTOL CINQUÈ - Dels socis.

Article 26. L’admissió a l’Associació d’Amics del Museu serà lliure. La condició d’associat s’adquirirà mitjançant la inscripció i l’acceptació d’aquests estatuts.

Article 27. Tots els associats tindran la condició de socis numeraris. No obstant això, a criteri de la junta directiva, es podran nomenar membres d’honor aquelles persones o entitats que, per llurs mèrits de caire cultural, cívic, social, etcètera, mereixin aquesta condició. Aquests membres d’honor hauran de ser ratificats per l’assemblea general.

Article 28. Els socis gaudiran dels drets següents:
          a) Rebre informació puntual de l’actuació i de la vida de l’Associació.
          b) Assistir als actes organitzats per l’Associació.
          c) Rebre gratuïtament les publicacions que produeixi l’entitat, si hi estan interessats, i tenir informació i un tracte preferent sobre les editades pel Museu de Gavà.
          d) Intervenir en l’assemblea general amb veu i vot.
          e) Mitjançant elecció, ocupar càrrecs a la junta directiva.
          f) Presentar iniciatives i projectes a la junta directiva i, si escau, participar en la discussió.
         g) Impugnar els acords de la junta directiva que es considerin contraris als estatuts, en el termini de trenta dies naturals després de ser adoptats, instantne l’anul·lació i la suspensió preventiva, si escau, o acumulant ambdues pretensions pels tràmits establerts en la Llei d’enjudiciament civil.
          h) Tenir accés als llibres d’actes i als comptes de l’Associació.

Article 29. Els associats tindran els deures que es detallen:
          a) Abonar puntualment les quotes ordinàries i les aportacions extraordinàries que estableixi l’assemblea general.
          b) No comprometre amb la seva actuació el bon nom, ni les finalitats de l’Associació.
          c) Comprometre’s en l’acompliment d’aquests estatuts i en totes les decisions que emanin de l’assemblea general.

Article 30. La pèrdua de la condició d’associat serà determinada per les causes que s’indiquen:
          a) Petició escrita en la qual s’expressi la decisió de causar baixa, adreçada a la junta directiva.
          b) Deixar d’atendre el rebut de quota d’una anualitat després d’haver-se presentat al cobrament, sense cap justificació que hagi estat aprovada per la junta directiva.
          c) La comissió d’actes o activitats contràries als estatuts i contra els béns i les instal·lacions de l’entitat i, en general, totes aquelles accions que dificultin l’acompliment de les finalitats de l’Associació.

TÍTOL SISÈ - Del capital social.

Article 31. El capital social inicial de l’Associació queda establert en NORANTA EUROS (abans, quinze mil pessetes), que correspon a les aportacions inicials que satisfaran els membres. El pressupost inicial és de SET-CENTS VINT-I-UN EUROS (abans, cent vint mil pessetes).

Article 32. Els recursos econòmics previstos de l’Associació són els següents:
          a) Les quotes establertes a càrrec dels associats.
          b) Les donacions que, a títol gratuït, pugui rebre l’Associació.
          c) Les subvencions que li puguin ser atorgades per part d’entitats o organismes legalment constituïts.
          d) Els ingressos o beneficis que eventualment puguin ser obtinguts de resultes de les activitats.

Article 33. La junta directiva confeccionarà anualment un pressupost d’ingressos i de despeses, i també un estat de comptes sobre el moviment de tresoreria que l’entitat hagi tingut l’any anterior, segons preveu l’article 24, que serà exposat als associats tal com s’expressa a l’article 23 dels estatuts. Aquest estat de comptes serà tramès als organismes oficials d’acord amb la normativa vigent.

TÍTOL SETÈ- De la dissolució de l’Associació.

Article 34. L’Associació d’Amics del Museu de Gavà serà de durada indefinida, i es dissoldrà segons els casos previstos per la legislació vigent. També podrà dissoldre’s per petició escrita de la meitat més un dels associats, ratificada pels dos terços dels assistents a una assemblea extraordinària que es convocarà amb aquest fi, la qual no podrà ajornar-se més enllà dels quinze dies següents de produir-se la petició.

Article 35. Produïda la dissolució, l’Associació lliurarà tots els seus béns al Patronat del Museu de Gavà i, per extensió, al Museu. I, si de cas no n’hi ha, els béns es destinaran a qui acordi l’assemblea, segons el que estableixi la Llei.

DISPOSICIÓ FINAL

Els casos no previstos seran resolts per la junta directiva, tenint en compte la intencionalitat i l’esperit dels estatuts i de tot el que queda establert en la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions (DOGC 2423, d’1 de juliol de 1997), i també atenent a les disposicions reglamentàries que es dictin en endavant i que hi siguin aplicables.


Gavà, 6 de maig de 2004

BADALONA - ressenya sortida

Diumenge 19 de juny de 2011, a les 09 hores, varem sortir cap a Badalona
per visitar el seu museu i la fabrica d'Anís del Mono.

Al subsòl del Museu de Badalona trobem les Termes i Documenus a hom s’hi conserven uns 3.400 m2. de restes de la ciutat romana de Baetulo, un conjunt excepcional tant per la seva extensió com per l’espectacularitat

d’alguns elements i la seva innovadora museografia.

Seguin l’itinerari, pels principals carrers de Baetulo, vam poder veure les termes properes al fòrum.Ven veure les restes d’un estany o piscina del jardí d’una casa, construïda a finals del segle I dC, i que molt probablement, pertanyia al patrici Quint Licini.

La casa dels Dofins, era una casa benestant romana de finals del segle I aC. la qual és un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana i l’única d’aquestes característiques museïtzada a Catalunya.

També cal destacar, el conducte d’aigües que fou utilitzada en l’època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua a la ciutat.
Un cop acabada la visita al Museu, ens desplacem a la fàbrica d’Anís del Mono.

La fàbrica va ser fundada a Badalona l'any 1870 pels germans Josep i Vicens Bosch i Grau, arribant a ser un dels anisats més importants d’Espanya.
Actualment , el seu sistema de producció segueix sent artesanal, tal i com s'utilitzava fa més de 140 anys.

En la factoria destaquen, per la seva importància històrica, les sales de destil·lació, d'estil modernista, l'arxiu i el despatx del gerent.
El perquè del nom ?

Es diu que la família tènia negocis a Amèrica i que un dels seus vaixells va portar un mico, el qual estava dintre d’una gàbia al pati de la fàbrica.

En aquells temps, la beguda es venia a orri, i la gent que anava a comprar deia, vaig a la fabrica del mono. Això va fer que l'empresa fossi coneguda popularment com la de l’anís del mono.

Aquesta beguda, coneguda popularment com Anís del Mono, el nom enregistrat és” anisado refinado Vicente Bosch”, avui propietat d'Osborne.

En quant a l'ampolla, Vicente Bosch, en un viatge a Paris, va regalar a la seva esposa una ampolla de perfum, de la qual va quedar “prendado”, i demanant permís al perfumista, va comprar els drets de l'envàs, al qual i una vegada posada l'etiqueta, va ser registrada a l'any 1902.

diumenge, 5 de juny del 2011

VII CONGRÉS ANUAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ASSOCIACIONS D’AMICS DELS MUSEUS – FCAAM 2011

Es va celebrar el dissabte 4 de juny de 2011 al Museu de la Pesca de Palamós amb el tema “Els Amics dels Museus en temps de crisi”

10:00 h. - Acollida i benvinguda.

10:30h. - L’Acte inaugural va ser a càrrec del Director General de Patrimoni Cultural Sr. Joan Pluma i Vilanova, i la Regidora de l’Ajuntament de Palamós Sra. Maria Gracia Artigas. La presentació de la VII Trobada de la FCAAM, a càrrec del Sr. Faust Serra de Dalmades, President de la FCAAM i del Sr. Florenci Serra, President de l’associació dels Amics del Museu de la Pesca i moderada pel Sr. Miquel Martí, Director del Museu de la Pesca de Palamós.

10:45 h. - Conferencia i taula rodona: “Els Amics dels Museus en temps de crisis” A càrrec del Sr. Manuel Claver, vicepresident dels Amics de la Biblioteca Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i moderada pel Sr. Ricard Cervera, President dels Amics del Museu de Gavà i Secretari de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.

11:45 h. - Pausa-cafè.

12:00 h. - Conferencia: Els pirates i corsaris a la costa catalana”, a càrrec del Sr. Raul Mata del Museu de la Pesca de Palamós.

12:45 h. - Visita al museu de la Pesca, acompanyats del seu Director, Sr. Miquel Martí.

13:30 h. - I per dinar, visita guiada a l’Espai del Peix, aquest nou equipament situat a la llotja del peix de Palamós, va ser hom varem tindre una demostració i degustació de plats de peix de la cuina tradicional de l’Espai del Peix.

16:00 h - Assemblea de la FCAAM.

17:00 h - I per finalitzar el dia, una petita passejada per visitar la barraca d’en Dalí i el poblat ibèric de la platja del Castell.
Emmarcat en un dels últims espais verges de la Costa Brava, el poblat Ibèric de Castell és un clar exemple del que fou la cultura dels indigets a les nostres terres. Situades dalt d’una petita península que s’endinsa al mar, les restes arqueològiques, que abracen del segle VI a C. Al canvi d’Era mostren l’estreta relació dels seus habitants amb el mar i amb el comerç en el mediterrani. El poblat de Castell, articulat en diverses terrasses, només s’ha excavat parcialment