ACTE "IN MEMORIAM" JOAN SOLÉ MARGARIT

ACTE  D'HOMENATGE  A  JOAN  SOLÉ  MARGARIT  AMB  L'ANTONI  BASSAS, CELEBRAT  AHIR  DIJOUS  19  DE  MAIG  DE  2016  AL  CENTRE  CULTURAL  DE GAVÀ

fotografies de Josep Campmany

AMICS MUSEU DE GAVÀ / AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA DE GAVÀ

JOAN  MITJANS  PONS
 "in memoriam"

Tots nosaltres trobem a faltar la persona del Joan. És ben cert. Perquè realment ha estat un home singular en el tracte amb tothom. I per això ens trobem avui aquí per destacar-lo i retre-li aquest acte en record seu. Dic això perquè per damunt de tot cal remarcar la seva bonhomia: la franquesa i la bondat en el tracte. Per tant, i si això ens queda ben clar a l’hora de recordar-lo, podrem tirar endavant en la consideració del seu art fotogràfic. I, per a l’entitat, l’Agrupació Fotogràfica Gavà, sempre serà emblemàtic el nom i l’home que ha estat Joan Mitjans Pons.

El Joan va ser un home enamorat d’aquest Gavà que, a ell, li constava com un indret meravellós. La seva càmera va copsar tants i tants detalls, diguem-ne, d’aquells que enamoren. Des de la mirada greu i amb un posat mig escèptic, mig creient d’un altre home singular, trobem en Marian Colomé, poeta i historiador. És el que encapçala aquella sèrie de fotografies seves, les del recull anomenat Testimoni d’un temps, que va ser editat pel nostre Ajuntament ara fa set anys. Aquesta primera fotografia del llibre és, realment, exemplar. Però n’hi ha moltes més que també mereixen el mateix qualificatiu de distinció. N’és una altra la de Josep Soler Vidal, l’historiador, amb un inconfusible aire d’home de lletres i investigador.
 
Vet aquí la riquesa d’oficis i professions que honoren Gavà. Citem-ne només dos noms dins dels oficis: Jaume Colomé i Josep M. Mata, impressors, però també n’hi ha d’altres de molt i molt ben representats: pagès i pagesa, fuster, agutzil, empleat del Casino, paleta, vinater, pintor-actor, electricista, vaquer, escorxador, ferrer, sabater, picapedrer, barber, modista, joier-rellotger, florista, venedor de cupons dels cecs. També, i tant!, de mestressa de casa: la Maria Pons, la mare del Joan, a casa, en la feina de parar taula, portant a les mans un parell de plats. I també hi són representades les professions: els metges, el directiu de banca (la banca d’abans, és clar), el futbolista i comerciant, la professora de piano, i el rector de sant Pere i el vicari, la infermera, el pintor artista, el folklorista...
 

Però també trobem aquelles instantànies de la mainada jugant al carrer. On si no, havien de jugar?, que ens la fa més pròxima als qui hem viscut això de jugar al carrer quan no hi passaven cotxes, o gairebé mai n’hi passaven...

I, per acabar, n’esmentaré una que m’ha fet pensar en una altra obra seva; potser la darrera? Es tracta de la fotografia feta a Josep Mercader, ferrer i pescador, tot en una peça. Allò que em va despertar el record era que la imatge va ser presa davant d’una portalada, d’un barri, elements sobre els quals el Joan hi tenia una gran afecció. Diem això, no en va, perquè la darrera obra d’exposició que ell va fer va ser sobre fotografies de portes, de portalades, alguns panys (em sembla recordar) que va tenir un èxit remarcable, i que ell hi va treballar quan ja es trobava en uns moments delicats, però que ho va fer amb un entusiasme digne del més gran exemple. Aquesta darrera exposició del Joan va tenir el seu espai a la Fundació Hervás Amezcua.

                                                                                                           Manel Alonso Figueres

(Parlament fet a l’Agrupació Fotogràfica Gavà, el dia que l’Associació d’Amics del Museu de Gavà va fer el lliurament d’un plafó commemoratiu de la persona i l’obra de Joan Mitjans Pons)

                                                                                                  Gavà, 25 de febrer de 2014

ACTE "IN MEMORIAM" JOAN MITJANS

Amics Museu de Gavà

Dimarts 25 de febrer de 2014, a les 19 hores.

Benvolguts amics i amigues :

Ens  plau adreçar-nos a tots vosaltres per comunicar-vos que el proper dimarts 25 de febrer de 2014,  a les 7 de la tarda ,  l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i l'Agrupació  Fotogràfica de Gavà faran un acte “In Memoriam Joan Mitjans” en el transcurs del qual s’inaugurarà  a la seu de l’Agrupació Fotogràfica de Gavà (Rambla Vayreda 68, 2a planta, Gavà), un plafó dissenyat en record seu.

LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA SALVADOR LLUCH REP EL NOM D’ANTONI TARRIDA.

El cronista de la vida gavanenca, que va morir l’any 2010, va rebre un sentit homenatge pòstum.

L’Associació d’Amics del Museu i l’escola Salvador Lluch van organitzar un acte in memoriam a Antoni Tarrida el 25 de novembre. En el transcurs de l’acte es va posar el seu nom a la biblioteca de l’escola. En el mateix acte l’alumnat va exposar els treballs que han elaborat en memòria d’aquest antic alumne i es va procedir a la lectura de les vinyetes de l’auca que van compondre. A més, en col·laboració amb el Centre d’Historia de la Ciutat, es va fer una exposició.

La vídua d’Antoni Tarrida, Maria Cardona, i les dues filles, Quimeta i Isabel, van seguir l’acte molt emocionades. Maria Cardona va explicar que malgrat no esperar-se aquest homenatge l’havia encantat “perquè ell s’ho mereixia, era una persona molt bona”. La seva filla gran Quimeta va agrair públicament l’homenatge “ens sentim immensament honrats ja que la seva memòria quedarà per sempre perpetuada. També ens demostra la gran estima que tots els hi teniu”

Els actes in memoriam van ser instituïts per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà l’any 2005. Tenen per objecte honorar els estudiosos que han treballat per millorar els coneixements sobre Gavà, la seva història i la seva societat.

UN AMANT DE GAVÀ

Antoni Tarrida i Pugès va néixer a Gavà l’any 1921 en el si d’una família pagesa. Va formar part de la primera generació d’estudiants del curs 1933-1934 de les llavors acabades d’inaugurar Escoles Graduades Salvador Lluch. Aquell 1934 va publicar el seu primer article en una pàgina del periòdic local L’Aramprunyà. Va acabar els estudis amb la qualificació de “superdotat”. Desprès dels llargs anys de servei militar, Antoni Tarrida va tornar a dedicar-se a fer de pagès.

Entre 1966-1974 va dirigir el periòdic local Brugués i va crear les premis literaris Brugués, el Trobador de la Sentiu i Jacme March; la revista oral Tribuna i el Patronat Històric de Gavà, que va impulsar els homenatges a Pompeu Fabra i Marian Colomé, i moltes activitats més.

Va participar també activament en la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques i va encapçalar la llista de CiU a les eleccions de 1983. Va ser regidor fins al 1985.

Lector voraç i entusiasta de la història local, és autor de tres llibres sobre Gavà: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003), Terra i ànima (2005), i La generació perduda (2010).

Va ser escollit Gavanenc de l’Any 2000 per la seva trajectòria d’estudi i recerca de la història de Gavà. També va rebre un homenatge per part de l’Ajuntament l’any 2010, poc abans de morir, coincidint amb la publicació del seu darrer llibre.

Resenya de l’acte de l’inauguració publicat al periodic el Bruguers l’1/12/2011
fotografía: BAIXIMAGENES / DAVID FERIA

ACTE "IN MEMORIAM" ANTONI TARRIDA

Divendres 25 de novembre de 2011

El proper divendres 25 de novembre, l'Associació d'Amics del Museu i l'escola Salvador Lluch faran un acte "in memoriam" dedicat a l'Antoni Tarrida, en el transcurs del qual s'atorgarà el seu nom a la biblioteca de l'escola.

Els actes s'iniciaran a les 16:00 hores, al pati de l’escola, on els alumnes exposaran els treballs que han elaborat en memòria d'aquest antic alumne.

A les 16:30 hores, l'acte es trasllada a la biblioteca escolar, on es descobrirà un plafó commemoratiu instal·lat a l’entrada, es faran uns breus parlaments i la lectura de les vinyetes de l’Auca que han confeccionat els alumnes del centre.

Amb la col·laboració del Centre d'Història de Gavà, s’ha muntat una exposició a la Biblioteca de l’escola , que romandrà oberta per a les famílies la setmana del 28 de novembre fins al 2 de desembre, de 16:30 a 17:00 hores.

Els actes "in memoriam" van ser instituïts per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà l'any 2005, i tenen per objecte honorar els estudiosos que han treballat per millorar els coneixements sobre Gavà, la seva història i la seva societat. Els actes consisteixen en l'atorgament d'un nom a biblioteques de la ciutat. Fins ara s'han col·locat plafons commemoratius a la biblioteca Marian Colomé (2005), i l'any 2006 es va dedicar a l'Alfons Gibert la biblioteca del Centre d'Història de la ciutat.

Antoni Tarrida i Pugès va néixer a Gavà l’any 1921, en el si d’una família pagesa, vinculada al conreu dels camps de les Sorres. Allà va aprendre a treballar i estimar una terra, un ofici i uns paisatges als que mai va deixar d’estar vinculat.

Va formar part de la primera generació d’estudiants de les aleshores acabades d’inaugurar Escoles Graduades Salvador Lluch, al curs de 1933-1934. Aquell 1934 va publicar el seu article, en una pàgina del periòdic local L’Aramprunyà. Va acabar els estudis amb la qualificació de «superdotat», que li donava dret a cursar gratuïtament els estudis de secundària. Malauradament, només deu dies després de rebre aquesta distinció, va esclatar la Guerra Civil (1936-1939) que va fer naufragar totes les seves expectatives.

Després dels llargs anys de serveis militars, Antoni Tarrida va tornar a la feina familiar: fer de pagès. Però la seva inquietud pels afers col•lectius, i la seva vàlua, el van fer mereixedor ben aviat de llocs de responsabilitat a l’antic Sindicat de Pagesos de Gavà.

Al cap d’uns anys, la seva vocació cultural i la qualitat de la formació rebuda el van portar a dirigir el periòdic local Brugués, entre 1966-1974. En aquesta època, la publicació va esdevenir un catalitzador cultural local, creant els premis literaris Brugués, el Trobador de la Sentiu i Jacme March, la revista oral Tribuna, el Patronat Històric de Gavà, impulsant els homenatges a Pompeu Fabra, Marian Colomé, i moltes més activitats.

Va participar també activament en la lluita per la recuperació de les llibertats democràtiques, i l’any 1983 va ser escollit regidor a l’Ajuntament en un partit catalanista. Lector voraç i entusiasta de la història local, va publicar tres llibres sobre Gavà: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003), Terra i ànima (2005) i La generació perduda (2010). Va morir l’any 2010.